El femer s’enfonsa en un patamoll pestilent

Magnífica contraprogramació del cas Kitchen. Cridats a l’operació de fer el que es pugui, han tibat de l’experiència acumulada en tantes causes generals i judicials superades exitosament, alhora que han aprofitat la imperícia d’uns polítics ineptes doblement encausats tot i ser dirigits per un triler reconegut i afamat de poder. La intenció és demostrar que no hi ha un pam de net enlloc, i que els polítics de l’altra casa són més corruptes que ningú. Les sospites d’un jutge n’han passat via en aquesta ocasió, i la veritat és que el femer de la setmana passada ja sura mig enfonsat en un bassal on s’acumulen aigües pudents des de fa anys, aportades per uns i altres que s’han repartit el govern des que van proclamar la seva democràcia. Si faltava algun excrement més navegant per les clavegueres, ara ja s’han albirat fiscals, benemèrits amb tricorni, advocats, periodistes, empresaris i els que sortiran abans de diumenge (escric dijous a la nit). Va ràpida, aquesta estratègia de persuadir els ciutadans que la política és bruta i que cal fer fora els polítics corruptes. Oi més, si l’historial que acumula el seu partit és ric en condemnes per actuacions criminals (GAL, ERO d’Andalusia, Filesa, Mercuri, Pretòria...). El que s’obvia, però, és que els que ara es proposen per manar també tenen un passat fosc, facinerós, acreditat amb sentències condemnatòries i dilacions judicials gens transparents (Gürtel, Kitchen, Caixa B, Bárcenas, Púnica, el xicot d’Ayuso, València, Múrcia...). I els que es deleixen per manar, fanàtics del mètode Trump, no se n’estan de postular-se per demostrar que això de la democràcia, el respecte pels drets fonamentals i la diversitat no serveixen per a res si no es té en compte la «prioridad nacional» (perdó, com ho defineix l’alcaldessa ripollesa?). D’aquests, alguns viuen de la política des de sempre, i molts d’altres aspiren a fer-ho perquè no tenen cap ofici ni altre benefici coneguts. O potser demostraran alguna altra prioritat si arriben al poder? Certament, el panorama que ens ha deixat l’embull de la política espanyola, i el previsible arrossegament de la catalana (aquí tampoc estem exempts de casos de corrupció), fa preveure un daltabaix descomunal que ja veurem com en sortim de malparats. Qui tingui propostes creïbles que les faci. Que imiti el papa Lleó XIV quan s’ha pronunciat sense embuts per desarmar la IA: perquè debilita el nostre sentit crític, la pau mateixa corre perill si no es fa un ús responsable i conscient, sobretot si rau en mans d’uns pocs que no pensen en el bé comú, la llibertat i la dignitat humana. No sé si, com diu l’amic Ignasi, ja que la IN (Intel·ligència Natural) no funciona en política, potser que li donem una oportunitat a la IA... Què us sembla?