Pensa bé i dubtaràs

Mai no m’he fiat de les persones que no dubten. D’aquelles que presumeixen de tenir-ho tot tan clar que qüestionar les seves idees equival a una ofensa. I ja no diguem suggerir-los un canvi d’opinió. I, tanmateix, les contradiccions formen part de la condició humana. Ho escriu El Chojín en un article, on planteja, per exemple, com és de difícil «sostenir intel·lectualment, al mateix temps, l’orgull de ser espanyol i el rebuig a la cultura islàmica». Vivim en una societat en què un grup de persones ha decidit que se sent amb l’autoritat de dir a la resta qui és més espanyol i qui ho és menys. Però desislamitzar Espanya —afegeix— és desespanyolitzar-la. Perquè aquest terme fa referència a la religió, és clar, però també a la cultura: «Una de les característiques que fan especial aquest país és ser l’únic europeu amb profundes influències islàmiques, resultat de més de set-cents anys de presència d’aquesta cultura». El deu per cent de les paraules que utilitzem són arabismes (oli, coixí, xarop...), així com noms de ciutats (Madrid, Albacete, Alcalá...), rius (Guadalquivir, Guadiana, Odiel...) i persones (Azucena, Núria, Fàtima...). El Chojín acaba amb una reflexió: «Sense haver insultat ningú m’ha quedat un article d’aquells que comporten tones de missatges d’odi a les meves xarxes. Contradiccions...». Em vaig recordar d’aquell article, i de tot el que suggereix, quan l’altre dia una autoritat mundial en el camp de la neurociència em va plantejar un dilema, a propòsit de les campanyes, fracassades fins ara, perquè Israel no participi al Festival d’Eurovisió. «Si aconseguíssim fer-los fora d’Eurovisió... què faríem després amb els seus científics?». El meu interlocutor havia participat dies abans en un seminari internacional en què, segons ell, els israelians van tornar a demostrar que són, en ciència, els millors dels millors. I d’aquí va sorgir el dilema: prioritzar la defensa dels drets humans i la condemna del genocidi o fer una excepció amb els avenços que poden millorar la vida de milions de persones? Invoco el meu dret al dubte.