PLATER: s’ha acabat el dir NO

1. ENERGIA. Som tremendament energívors. En el model fòssil consumim molta més energia de la que necessitem. La meitat es perd pel camí. La Prospectiva Energètica de Catalunya (PRO-EN-CAT 2022) és el full de ruta oficial per a abandonar els fòssils i preveu que al 2050 necessitarem 120 TWh/any (1 TeraWh = 1.000 GigaWh = un milió de MegaWh = 1.000 milions de kWh). Ara en gastem més de 150. Tot i comptar amb augments de població i noves demandes, podrem tenir la mateixa satisfacció energètica a base d’estalvi (rehabilitació d’edificis) i pel millor rendiment dels aparells (bombes de calor per climatització i vehicles elèctrics). Les renovables comporten un clar decreixement energètic. Del consum actual, un terç el fem amb electricitat, la resta, sobretot cotxes, camions i calefaccions, és energia fòssil directa (petroli + gas). Aquesta part fòssil l’hem de canviar a electricitat i a biomassa (forestal i biogàs). L’electricitat ha de passar del 30% al 75% de l’energia a usar. Per tant, dels 120, uns 90 TWh/any han de ser elèctrics, dels quals uns 50 de fotovoltaics.

2. PLATER. El canvi més aparatós de la Transició Energètica (però lluny de ser l’únic) és la necessitat de terrenys per la captació d’energia elèctrica fotovoltaica i eòlica. A les comarques Centrals de Catalunya, sense vent útil, la nostra captació ha de ser essencialment fotovoltaica. El PLATER (Pla Territorial d’Energia Renovable) és un pla «urbanístic» que un cop aprovat determinarà: A) Quins sòls s’han de preservar per a l’agricultura, espais naturals protegits, etc. B) Quins terrenys són els millors per a la captació energètica. C) Quins sòls estan en un entremig, idoneïtat mitja o baixa, que també podrien servir per la captació. La primera gran utilitat del PLATER és acabar amb el penós “aquí NO” dels NIMBYS. El paisatge i el sòl agrícola estaran ben protegits.

3. COMARCA o MUNICIPI. L’òptim per aquesta regulació fora fer-la nivell de comarca, però resulta que les nostres lleis d’urbanisme, vigents però desfasades, atorguen les competències d’urbanisme als ajuntaments. Les comarques en aquest tema són mera decoració. Per tant, ens veiem forçats a actuar dins dels límits d’uns termes municipals capriciosos d’origen medieval. Això és el que adientment fa l’Ajuntament de Manresa amb una proposta de modificació del seu POUM en el Sòl No Urbanitzable.

4. El POUM de Manresa. Com que la població de Manresa ve a ser l’1% de la de Catalunya ens correspondria captar uns 900 GWh/any que, en números rodons venen a ser unes 900 hectàrees. Si ens limitem només a la fotovoltaica que necessita Catalunya hauríem de cobrir uns 500 GWh/any, és a dir, unes 500 hectàrees efectives de captació. Cal ser conscients, però, que les comarques amb bon vent acumulen les dues ocupacions. La Modificació del POUM que es debat a l’Ajuntament de Manresa proposa posar a disposició de captació fotovoltaica unes 538 hectàrees brutes i estima que a la pràctica es convertiran en unes 140 d’efectives. Pel 2050 la proposta queda curta. Molt curta. Però a aquestes alçades val més això que no pas res. Si cal d’aquí a 5 o 10 anys ja es canviarà.