Sánchez kaput perquè estem emprenyats

Si et diuen que l’economia del teu país va com un coet però la teva, la dels teus familiars, la dels teus veïns i amics, no aconsegueix remuntar el vol i més aviat la cobreix una ombra d’incertesa, si t’adones d’aquesta contradicció, t’emprenyes. I com més escoltes com govern canta la cançoneta del PIB estratosfèric, més enorme és la indignació que t’encén. Pedro Sánchez i la seva cort d’aduladors i justificadors ha estat repetint sense descans el mantra que la fortalesa de l’economia derrotarà la coalició de processos judicials que assetja la ciutadella socialista des de totes les bandes i ja truca la porta de la muralla. «Tranquils, que a la gent l’interessen les coses de menjar!», és el missatge que pretén asserenar a les bases atabalades. Si, senyor, i tant que ens interessen les coses de menjar; el problema és que no van bé. Al menys, no les que han de posar el plat a taula de la majoria de famílies. A les llars no es respira la sensació de formar part del paradís i, a més a més, el demà es veu amb incertesa; especialment el dels fills: potser per això la natalitat va de capa caiguda. Que no es flagel·li massa el govern: a tota Europa passa si fa no fa. El malhumor de la demos sobirana va expulsar la socialdemocràcia d’un gran nombre de governs europeus i aviat expulsarà els conservadors a benefici de la ultradreta; el procés espanyol encara és a la primera part, però tot arribarà. A Sánchez li ensenya el polze cap avall un nombre tant gran d’espanyols que l’excusa per executar-lo serà el de menys.

Aprenentatge - Els alumnes dels instituts i escoles públics de Catalunya estan rebent una assignatura no prevista als currículums emanats de la conselleria: «Formes i accions de lluita reivindicativa al carrer». Els seus professors els ho ensenyen de la manera més pedagògica: amb l’exemple. Quan siguin grans, aquests vailets d’avui estaran degudament preparats per convertir les seves justes exigències en un soroll eixordador.

Lluny de BCN - Només per portar la contrària: si el tren de Manresa a Barcelona continua sent una tortuga, potser el Bages es lliurarà de l’escalada de preus de l’habitatge que suposa estar a prop de la capital. Com va recordar l’alcalde Aloy, avui la distància no es mesura en quilòmetres sinó en temps de viatge.

Montserrat - Amb Joan Pau II va arribar el diluvi. Què portarà Lleó XIV?