Sense paraules

La justícia decidirà sobre la legalitat o no dels negocis de José Luis Rodríguez Zapatero. Queda molt per a la sentència, no tant per constatar que la seva imputació ha escamotejat un bon grapat de paraules a l’esquerra. I no són les primeres que s’esvaeixen. El temor a la dreta com a gran argument, l’hiperlideratge com a principal pol d’atracció i el tacticisme com a forma de supervivència han permès al PSOE arribar i mantenir-se en el poder, tot i que sigui fent equilibris. Però, quan l’estratègia política sembla supeditada a l’estratègia de comunicació, les paraules acaben perdent el sentit. Quan tot és relat, tot és ficció. Tot i que no ho sigui. Tot i que hi hagi arguments, dades i gestions que sustentin la tasca del govern, l’excés de gesticulació i emocionalitat en els discursos ho acaba desdibuixant tot. La infantilització de la política produeix una ciutadania infantilitzada. S’imposen els contes de bons i dolents, amb fades i llops ferotges, ¡compte que vindrà l’Home del Sac! Si no es treballa per educar en els pilars ideològics, si les paraules només s’ofereixen com a beuratges màgics, si es devalua la veritat, el pensament crític dona pas a una lleugera credulitat: terreny adobat per al populisme. Més encara en els temps de la banal narrativa digital. Explica-m’ho fàcil i rapidet.

Es qüestiona l’honestedat de Zapatero. Mal assumpte que la desconfiança enfosqueixi un polític que s’ha volgut erigir en referent moral del socialisme. Fins i tot en el cas que es demostri la seva innocència, costa entendre que no hagi sigut més acurat en les seves companyies i en la seva tasca d’assessorament. Més encara sabent que tant ell com Pedro Sánchez sumen enemics massa poderosos per a tant simplisme. I ara, hi ha alguna gran paraula que pugui continuar utilitzant el PSOE i estigui lliure de sospita? Valentia, honestedat, dignitat, llibertat, igualtat, transparència... Quines sonaran creïbles en la seva estratègia de comunicació? Quins escolliran per al seu pròxim relat? n