I després de les queixes, «l’excel·lència»

El preacord entre els principals sindicats i la Generalitat —que els ciutadans catalans esperen que sigui definitiu— hauria de permetre revertir situacions a les aules que condicionen l’adquisició de coneixements dels joves. Se suposa que, a partir d’ara, hi haurà més mestres i professors, més personal de suport als centres educatius, i que tot plegat permetrà afrontar millor els reptes que genera la diversitat, en tots els sentits, dels alumnes que s’han d’escolaritzar.

S’ha atribuït a aquest dèficit de recursos als centres una part dels mals resultats obtinguts pels alumnes en les proves internacionals. Les notes dels informes PISA, per exemple, no van resistir la comparació ni amb la majoria de països europeus ni amb moltes de les regions de l’Estat espanyol. Davant d’aquesta realitat, expressada a través d’indicadors objectius, les mirades es van dirigir ràpidament cap als mestres i professors.

Les comparacions amb etapes anteriors no es van fer esperar. S’ha arribat a dir que els coneixements de les generacions dels besavis o dels avis dels joves d’avui eren superiors als dels infants del segle XXI. I escric «s’ha arribat a dir» perquè també podria ser que estiguem comparant coneixements diferents, més que no pas insuficients. Personalment, per exemple, no podria afirmar de cap manera que jo hagi après més que cap de les meves filles.

Ara bé, sí que hi ha una percepció força estesa que els alumnes actuals tenen més dificultats en comprensió lectora i en resolució matemàtica. També hi podríem afegir els coneixements generals, perquè cada vegada avancem més cap a l’especialització, fins i tot cap a la hiperespecialització. Aquest comentari és tan habitual que podria reproduir les opinions de desenes de professors universitaris que sostenen que el nivell d’ortografia, de sintaxi, de comprensió lectora i de matemàtiques dels estudiants actuals és molt diferent del que tenien ells mateixos quan van fer la selectivitat. I, probablement, amb qualificacions inferiors a les que han obtingut o obtindran els fills.

La mobilització dels educadors, la unitat d’acció de diversos sindicats en les protestes de les samarretes grogues, així com la persistència en la reivindicació i la voluntat d’arribar a acords, mereixen ser valorades. Però després d’haver-se fet sentir tant, ara arriba l’hora de la responsabilitat. Ahir, el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, ho va expressar amb una frase clara: «I ara toca l’excel·lència».