Protegir el patrimoni industrial

Si bé és cert que hi ha una creixent valoració del patrimoni industrial també és cert que encara n’hi ha molt de desconegut, d’abandonat, que no té cap mena de protecció i, per tant, pot desaparèixer en qualsevol moment.

Quan es té l’oportunitat de visitar una fàbrica ben restaurada tothom se sorprèn de l’interès que té i llavors es valora i es comprèn la necessitat de protegir el patrimoni industrial.

Darrerament, s’ha publicat un bon llibre de l’arquitecta solsonina Mònica Mendoza Torrabadella titulat El conjunt de les fàbriques tèxtils del Cardener. Què va ser i què en queda. L’edita el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa. El llibre és un estudi del conjunt de les fàbriques i colònies edificades entorn del riu Cardener per aprofitar-ne l’energia hidràulica. En total són 35 fàbriques des del municipi de la Coma i la Pedra fins a Castellgalí. En la seva anàlisi de l’estat de les fàbriques ens indica que 7 han desaparegut i que 12 estan abandonades. També explica que nou fàbriques i colònies no tenen cap mena de protecció legal cultural o urbanística. Es tracta de la fàbrica La Gafa del municipi de la Coma i la Pedra, la Colònia Valls de Sant Mateu de Bages, la Colònia Antius de Callús, Cal Cortés de Callus, fàbrica Nova de Callús, fàbrica Borràs de Sant Joan de Vilatorrada, fàbrica Burés de Sant Joan de Vilatorrada, Colònia Carné de Castellgalí. Caldria que els Ajuntaments on s’ubiquen aquestes fàbriques i colònies comencessin a fer el més bàsic per conservar el patrimoni que és donar a aquestes fàbriques i colònies la protecció legal corresponent perquè no puguin desaparèixer de la nit al dia. A les fàbriques del Cardener la protecció legal va tard, s’ha produït al segle XXI excepte en el cas de la fàbrica dels Panyos de Manresa que estava dins el Catàleg del Patrimoni des del 1988, però declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BECIN) des de 2009, així i tot encara està per restaurar de manera incomprensible per a vergonya col·lectiva. Les fàbriques que tenen protecció legal perquè els respectius Ajuntaments les han declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) són onze en total al riu Cardener.

Cal empènyer i animar els Ajuntaments perquè treballin en la defensa, restauració i coneixement de les fàbriques dels seus municipis. Els Ajuntaments són el primer pas i el bàsic per a la protecció del patrimoni perquè d’ells depèn protegir les fàbriques amb la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BECIL). O també es poden protegir amb una protecció urbanística. La protecció legal és l’única via que permet conservar el patrimoni i preservar-lo per al futur. Després de la protecció ha de venir la restauració i sempre la difusió del coneixement del patrimoni. La consciència sobre el valor del patrimoni i la pressió popular és el factor bàsic que permet salvar el patrimoni per a les futures generacions, tal com és la nostra responsabilitat històrica.

Sobre el Patrimoni Industrial s’ha fet molt, però encara queda molt per fer.