Castigar sense colònies

Quan em preguntaven què era el millor de l’escola, ho tenia clar: «les colònies i les excursions». Quaranta anys després, el meu fill em respon exactament el mateix. Per això, quan sento que hi ha alumnes que no poden anar de colònies per decisió dels docents, em pregunto quin aprenentatge n’extreuen més enllà de constatar el poder de l’adult i la humiliació davant dels companys i la família. «Si et tornes a barallar no aniràs de colònies». Les activitats fora del centre no haurien de ser una moneda de canvi condicionada a la conducta. En aquestes dates, moltes criatures viuen sota amenaces com aquesta, com si els seus actes fossin sempre plenament conscients i deslligats del context. Un alumne no és només el seu comportament: és una persona amb drets, necessitats i circumstàncies. Impedir anar de colònies exclou i priva l’infant d’una experiència educativa vital única. És cert que docents i famílies sovint afronten conductes difícils amb pocs recursos, i que l’alumne té responsabilitats, però més enllà de casos concrets, convertir les colònies en premi o càstig acostuma a empitjorar la vinculació amb l’escola. A Catalunya, les colònies formen part de la tradició educativa i sovint del projecte de centre. Excloure’n un alumne és deixar-lo fora d’un relat compartit: records, fotografies i experiències que reforcen el vincle amb el grup. Molts infants mostren habilitats i aptituds més enllà dels aspectes acadèmics. I els docents treballen des que marxen fins que arriben, assumint riscos de seguretat i responsabilitat legal sense cap compensació afegida. Per aquest motiu s’hauria d’exigir una dotació extra i garantir que totes les criatures les puguin gaudir de les colònies, que hauria de ser matèria obligatòria i gratuïta des de primària fins a l’ESO. El medi natural beneficia tothom, però especialment els alumnes més moguts o amb dificultats relacionals, que són els que més necessiten contextos diferents i sovint els primers a quedar-ne exclosos. Costa parlar d’escola inclusiva mentre apartem qui més suport necessita. Les colònies no haurien de ser un privilegi reservat a qui s’adapta millor, sinó una oportunitat especialment valuosa per a qui més la necessita.