Poder i corrupció

Dins del nostre àmbit d’actuació, tots podem controlar, decidir i influir en els altres, és a dir, amb major o menor grau, tenim un poder, que exercim en les nostres decisions en els àmbits familiar, laboral, de les relacions personals... Ben segur que, si analitzéssim les nostres actuacions, no totes serien perfectament ètiques: l’empresari que no declara les hores extres dels treballadors, el consumidor que no paga l’IVA, el pare de família que no contribueix a les tasques domèstiques, els fills que esclavitzen als pares en la cura dels nets, l’amiguisme... i una infinitat d’accions, que estan normalitzades socialment, malgrat que formen part de la corrupció de la nostra societat, ja que són usos incorrectes o abusius del poder en benefici personal.

Com més poder es té, majors són els incentius i la capacitat de ser corrupte. Per aquest motiu, centrem més la mirada en les actuacions irregulars dels membres dels governs, perquè gestionen gran quantitat de recursos, i no estem tan atents a altres poders, que també poden ser fonts de corrupció, com: el judicial, el mediàtic, el policial, el religiós, el militar..., sense deixar de banda l’immens poder econòmic.

La nostra societat ja estava acostumada a actuacions corruptes en els governs del Partit Popular, en les quals alguns dirigents utilitzaven el poder en benefici particular i, fins i tot, del partit, però ara també sorgeixen multitud de casos dins del govern del PSOE, que han deixat l’opinió pública impactada. Una realitat, que ha sortit a la llum fruit de la lluita pel poder per part de la dreta, basada en la busca i rebusca d’indicis d’actuacions corruptes, algunes de les quals segurament acabaran sent condemnades, amb més o menys proves, per part del poder judicial.

És clar que no podem conformar-nos ni acceptar cap cas de corrupció, però també hem de tenir clar que la solució passa per tots nosaltres, perquè creem un clima social d’honestedat, que rebutgi totes les actuacions irregulars, i perquè omplim de contingut la democràcia, amb participació real de la ciutadania, per evitar un règim totalitari, en què el poder estaria en poques mans, sense cap control ciutadà de la corrupció.