Adeu Papa

Sí, tinc ganes que tot això passi. No tant perquè hi estigui en contra com per esgotament mental. En un any en què hem sobreviscut a la campanya-batalla entre dos bancs que ens han noquejat a anuncis, la campanya publicitària prepapal té unes dimensions tan colossals que, per a mi, és com si ja hagués vingut. M’imagino la vida de nou sense aquest enrenou i em sembla apreciablement sensacional. I, quan ja intentava mantenir la meva atenció al marge per no despistar-me de les meves coses, ha aparegut l’anunci. Si, l’anunci que diu, al final: «Hola Papa». No m’ho podia creure. Com que no soc creient sembla una afirmació fàcil, però no. M’ha costat creure el que veia. L’anunci aquest on ens anuncia la visita Papal és de traca i esperit sant. L’anunci ensenya una manera d’ensenyar el país plena de tòpics i frases fetes que embafen per nyonyes. Calia? Quan el veus per primer cop i no saps que va adreçat al que va adreçat no entens res i quan al final la darrera frase ho destapa tot, jo vaig caure del sofà. Diu «Hola Papa». De veritat que li diem hola papa, al Papa? No som un país laic o aconfessional? Els governs, de vegades i de vegades és massa sovint, es gasten molts diners en campanyes publicitàries que, bàsicament, són dispendi sense dispensa i prou. I prou no, pagant nosaltres. No sé què els ha agafat ara. I això que em sembla estupenda l’acció-benedicció de la Sagrada Família i tutti quanti, però podríem fer el mateix sense tornar-nos, de cop, papistament bojos. Avui és diumenge i la cosa encara no ha començat. Si res no ha fallat ara mateix, el Papa – en Catorze pels amics – campa per Madrid i està a punt d’aterrar aquí dimarts on, això sí que ho tenim, estarem a l’aguait i amb el comptador de paraules posat per mesurar si el català hi és o se l’espera. Després d’un galdós paper del bisbat amfitrió i les poques o nul·les ganes espanyoles que el català tregui el nas, el problema no són ells – que ja els coneixem a tots dos – sinó la nul·la capacitat real que el català sigui normal, o sigui, oficial. I avall que fa baixada. De l’Hola Pape passarem al Mira Papa i després a l’Escolta Papa i farem l’angunies tres dies per si el Papa fa de Boss o passa de nosaltres condemnats a fer sempre equilibris per ser com si fóssim l’ou com balla, tan nostrat. Mentrestant intentarem sobreviure a aquest tsunami a ritme de Papamòbil i a desitjar, resant si calgués, que un dia o un altre deixem de ser tan poca cosa i fem les coses seriosament. Amb el to que toca i no convertint l’arribada Papal en el mega show de juny que tots estàvem esperant. Que no és veritat. Només em sap greu a hores d’ara, ho reconec, de no tenir un balcó al carrer Rosselló per llogar-lo i fer calaix. Si es donés al cas, naturalment just després aniria a confessar-me per fer net de pecat. Per descomptat.