Somni bèl·lic

Quan la paraula forma part de la locució adjectival de somni, el diccionari la considera sinònima d’«ideal, fantàstic, meravellós». Un viatge de somni, un amor de somni, un mar de somni... L’expressió evoca bellesa, també certa ingravidesa.

En la proposta de pressupost per al 2027, la Casa Blanca va elevar la partida militar en més d’un 40%, d’1 bilió de dòlars a 1,5 bilions. «Això ens permetrà construir l’exèrcit de somni al qual tenim dret des de fa molt temps», va proclamar Trump. Per ara, el fiasco contra l’Iran ja li ha costat 29.000 milions de dòlars. La guerra que la potència militar més gran del món va iniciar amb fanfarroneries i amenaces de «destrucció total» s’està perdent entre murmuris. Fins i tot per enfrontar-se a un enemic més feble fa falta intel·ligència, estratègia i coneixement. En aquest moment, Trump pot acabar-la amb un mal acord (ja s’inventarà algun malabarisme per dissimular) o continuar empobrint el món, també els seus votants.

Al presentar la proposta de pressupost, la Casa Blanca va afirmar: «Necessitem un pressupost històric, un que posi fi al finançament de la nostra decadència, que prioritzi els nord-americans i que brindi un suport sense precedents a les nostres forces armades i a la seguretat nacional». Prèviament, havia qualificat els pressupostos anteriors de «finançar el marxisme cultural, les estafes radicals del Nou Ordre Verd i fins i tot la nostra pròpia invasió». Bla, bla, bla. Xerrameca per dissimular la proposta de retallada del 10% en tots els programes socials. Entre altres mesures, inclou reduccions dràstiques en salut pública, retallades als cupons d’aliments i en la cura infantil.

El somieig bèl·lic del provecte multimilionari s’ha convertit en el pitjor malson de les llars més míseres. No hi ha bellesa en les seves paraules, però sí ingravidesa: la de les ànimes dels iranians morts sota les seves bombes. Que els fantasmes de les 168 nenes mortes el primer dia de Fúria Èpica rondin el somni de Donald Trump.