Víctimes d’una nova inseguretat

Fa uns dies, el departament de RRHH de la Fundació on treballo va rebre un correu electrònic, que havia pispat la meva identitat, demanant el canvi de domiciliació de nòmina a un compte fraudulent creat al meu nom, en un d’aquests nous bancs en línia que ofereixen de tot darrere la pantalla; a la sol·licitud s’hi adjuntava un certificat de l’entitat acreditant que jo era el titular del compte esmentat. Per sort, que jo m’adrecés en castellà a les responsables del servei que em coneixen prou bé, va fer saltar les alarmes i vam poder aturar tot el procés. A partir d’aquí comença el viacrucis de la víctima d’uns tipus de delicte que ja no són aïllats i s’han convertit en un problema generalitzat del que, qualsevol de vostès, en poden ser víctimes si és que encara no ho han estat: La denúncia als Mossos que en aquest cas va ser atesa amb absoluta professionalitat, malgrat que l’enginyeria tecnològica no els ho posi gens fàcil per localitzar uns ciberdelinqüents, que es mouen protegits per l’anonimat proporcionat pel nou univers de la IA, en constant evolució i ple de forats de vulnerabilitat; la por de patir noves agressions derivades de la suplantació d’identitat, en un entorn on tot es gestiona virtualment; l’angoixant sensació d’una indefensió absoluta que genera tota mena d’ansietat, i per damunt de tot la desconfiança en un sistema tecnològic que estem obligats a utilitzar per sobreviure, amb l’amenaça constant d’estar sotmesos a una possible violació dels nostres drets i les nostres llibertats per part d’una nova generació d’atracadors, que disposen de recursos i una bona formació tècnica.

Vivim en una pressió constant i un bombardeig mediàtic a les xarxes socials, que ens té alarmats i massa capficats per la inseguretat ciutadana, aquella que ens submergeix en la por i l’angoixa de rebre una agressió directa per manllevar-nos els diners que duem a la cartera, la targeta de crèdit o el rellotge, i que ens fa caminar espantats per les nostres ciutats; però, en canvi, exposem deixant al descobert, constantment i diàriament, les nostres dades i informacions més íntimes en el núvol de les noves tecnologies, de forma inconscient, aliens a la perversa llibertat que les converteix en la plataforma ideal per desenvolupar un nou model de criminalitat. Els avenços tecnològics són directament proporcionals als avenços de la delinqüència informàtica, i a Catalunya els delictes de frau per suplantació d’identitat s’han multiplicat per cinc en els darrers anys. Ens cal més educació i sobretot més consciència al voltant d’una nova inseguretat que ens hauria de fer tanta por com aquella que, amb l’ànim de crear alarma social, ens volen vendre com la gran amenaça que posa en perill el nostre dubtós estat del benestar.