George Orwell

L’any 1945 l’escriptor George Orwell va escriure un gran llibre satíric: «Rebel·lió a la granja». En el llibre un grup d’animals es rebel·la i expulsa als humans (els tirans) de la granja i estableixen un sistema nou de govern, d’inici molt participatiu i democràtic i que acaba, el sistema de govern, convertint-se en una tirania governada pels porcs, recordo que el porc comparteix el 98% del codi genètic humà.

Com he arribat a pensar en aquest llibre? Doncs, estic una mica fart que una gran part de persones que es dediquen a la política vagin donant lliços de moralitat, la seva, en relació amb els que no combreguen amb el seu partit, o en les seves idees que moltes vegades no va tot l’ensems. I és que fa molts anys.

Els presidents d’un país, inclús diria de qualsevol entitat, sigui participativa o no, una vegada retirats haurien de ser com sempre se’ls anomenava, un gerro xinès, decoren, es miren i es toquen; i el més important, no parlen.

Que té a veure els Orwell i els expresidents de qualsevol organisme, doncs que un d’ell cap a l’any 1983 va pronunciar, en seu parlamentària del congrés, una frase que em sobta, jo anava en cotxe i escoltava, en directe la sessió parlamentària, i de cop va el president i diu: «todos somos iguales però hay unos mas iguales que otros», clar i català! La frase anava relacionada amb la relació de la Fundació Friedrich Ebert amb el cas de corrupció del cas Flick de corrupció, a Alemanya. I ara aquest senyor imparteix doctrina de decència; per no esmentar un altre expresident que impulsa a la societat civil que «el que pueda, que haga».

N’hi ha que callen i altres fan molta activitat negociadora, però gaire quiets no estan. I és que exercir una autoritat no hauria de ser gaire llarga en el temps. El temps dona ocasió a crear una cort (en el sentit monàrquic, no de porcs) que només faci que adular i crear una barrera entre el món o els mons reals i la persona que exerceix la presidència.

No estic fent una crítica als partits polítics ni al sistema democràtic, esmento persones; però una neteja d’de tant en tant, fora molt bona, se’n diu: fer dissabte! El problema està en les persones, no en el sistema. Les persones tendim, si no tenim la capacitat d’acceptar la crítica i acceptar les nostres limitacions, a fer créixer un dictador, un tirà! I des del punt de vista evolutiu, no ens podem permetre de perdre un 2% del nostre genoma. Fa molts anys que evolucionem i, posats a ser positius, crec que la mateixa evolució humana farà una bona feina, esporgant. Fins ara ho ha fet bé!