Catalunya es desperta impressionada, orgullosa i emocionada després de l'espectacular celebració a la Sagrada Família

Impressionada, orgullosa i emocionada. Així es desperta Catalunya després de l’espectacular celebració que ahir vam viure a la Sagrada Família, amb la benedicció de la torre de Jesucrist per part del papa Lleó XIV. Un papa que va tancar així un cicle de tres dies intensos, que han copat l'atenció del país. I del món sencer.

Un viatge històric. Pels fets, com l’acte d’ahir, però també pels missatges que ha deixat. Hi ha crítiques, com és lògic i saludable en una societat oberta. El debat sobre la presència de la religió a la vida pública ha estat molt viu com també la ferida oberta al voltant dels abusos sexuals a l’Església.

Però el pas de Lleó XIV ens ha deixat missatges molt clars i molt exigents per a tothom. Creients i no creients. Ho va fer a la presó de Brians 1, recordant-nos que els errors no determinen la dignitat d'una persona. Al Raval, denunciant l’abandonament i la solitud de la gent gran. I ho va fer a Montjuïc, on va condemnar la violència masclista i va demanar prioritzar la salut mental. Són avisos que s'uneixen a la seva defensa del diàleg polític i a la necessitat de plantejar-nos com adoptem la intel·ligència artificial.

Ahir a la tarda ho va repetir a la Sagrada Família. Va quedar palès en les paraules finals de l'acte. Un moment de llums i drons espectacular amb una frase impresa al cel que deia: "Primer l'amor, després la tècnica". Frase de Gaudí, però que ja és de tots i que descriu a la perfecció el missatge de la visita papal. I és que el moment a la Sagrada Família és dels que quedaran gravats a la memòria col·lectiva.

La Missa del Papa va aplegar tot l’estat major de la política i la societat civil però, més enllà de la catifa d'autoritats, Barcelona va viure un espectacle uniquíssim. Tant per als assistents com per als que ho van seguir en directe.

Una tradició de dos mil anys d'història va mostrar tota la seva solemnitat. Un preciós homenatge a Antoni Gaudí que ens recorda que la bellesa no és fruit d'un sol home. La Sagrada Família és el somni d'una persona, sí, però executat per moltes generacions de catalans. L'acte d'ahir reflecteix una Catalunya que alça la mirada, però que sap tocar de peus a terra. El papa ho ha anat repetint durant tot el seu viatge: la persona ha de tornar al centre de la conversa pública.

L’estada del pontífex a Catalunya ens ha recordat que tothom, absolutament tothom, és important. Des d'una cel·la de Brians fins al carrer més humil del Raval passant per la Sagrada Família i Montserrat. I Lleó XIV marxa, però el seu missatge queda. Com també queda, coronant la ciutat, el somni de Gaudí. Il·luminant la torre més alta. Un somni que, entre tots, hem sabut aixecar i aplaudir.