El cognom de la mare. Fins quan el nostre destí serà ser invisibles?

En aquest punt del segle XXI, després d’haver-se legislat per la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes, encara no deixa de sorprendre’m alguns fets. Ja fa dies vaig llegir dues notícies publicades al diari Regió7, en les que parlen de persones molt properes (entre elles un dels meus fills) i vaig observar que només estan identificades amb el primer cognom, que generalment sol ser el del pare. Vaig pensar que va ser un descuit, ja que els periodistes que signen les notícies s’identifiquen amb nom i dos cognoms. El fet és que ja en aquell moment vaig voler fer un escrit al respecte. La notícia que m’ha fet decidir a fer-ho ha estat la publicada el dia 25 d’abril on es comenta el comiat de Montserrat Margarit Castells, en la que cap de les persones que van intervenir i que surten esmentades a l’article queda identificada amb el segon cognom, tampoc la periodista que la signa. És possible, que el/la periodista o el responsable del diari argumenti que l’espai que tenen per escriure la notícia és limitat. En el cas que el motiu sigui aquest, ben segur existeixen fórmules de redactat per resoldre-ho. Només cal pensar-hi. Quan les dones parlem que ens ignoren i invisibilitzen a vegades ens diuen que som exagerades. La identitat d’una persona, al nostre país, la compon el primer i segon cognom; la meitat de l’ADN és de la mare i l’altra del pare. Només amb la meitat no seríem com som. L’Ajuntament de Manresa, l’any 2017 va aprovar una moció on es reconeix el «simbolisme que té la reivindicació del cognom matern, com a reconeixement a les dones en un món encara summament patriarcal». Una de les funcions que té el Consell Municipal de la Dona de l’Ajuntament de Manresa és vetllar per l’aplicació de les polítiques d’igualtat. Soc membre d’aquest consell i mare d’una de les persones a les quals refereixen les notícies. M’he sentit invisibilitzada, com moltes d’altres mares. Confio que es tingui en compte la meva observació i suggereixo que s’adapti el manual d’estil del diari i que també s’identifiquin les persones que s’esmenten amb el cognom de la mare.