Gràcies Papa, però ara volem entrades

Anar pel món amb un enorme equip a la teva disposició, envoltat d’una màgia litúrgica mil·lenària, pagant la major part de la factura el visitat, i escampant un missatge ideal sobre la pau i la dignitat humana, no és cap heroïcitat. Fer frases boniques instant la gent a ser bona, pietosa i pacífica, i renyant els polítics que no són bons, pietosos i pacífics, és molt més senzill que plantejar un programa polític o moral que hagis de complir i fer complir. No a la guerra? O i tant. Només faltaria. Però, what else? Si, a sobre, resulta que saps (i et deixen) passar de puntetes sobre el fet que no admets que una dona embarassada per una violació múltiple pugui avortar, o que condemnes qui ajudi a morir un agonitzant desesperat, la cosa és encara més senzilla.

Tot i així, sí, admetem-ho: fins i tot una feina com aquesta, amb tot de cara, es pot fer malament. I aquest Papa la fa bé. Tal com està el món, dominat per la religió de la banalitat més estúpida, un líder global que emeti discursos complexos com la seva encíclica sobre el món digital esdevé un estel solitari en una nit tenebrosa. Per tant, OK, míster Prebost: gràcies per parlar més català que el que preveia l’arquebisbe que l’ha acompanyat com una reencarnació de Bela Lugosi i per regalar a Barcelona una altra postal global. No és el que necessitem més, però ja està bé.

El que passa és que, ara que ens han fet tota la cagarel·la de la Sagrada Família ‘top’ mundial, ens agradaria poder entrar a veure-la, no? I francament, no ens ho posen gens fàcil. No és estrany que només hi vagin els guiris. Una visita amb torre inclosa, però sense cap més complement, val 36 euros, 34 entre 30 i 11 anys, 28 els jubilats. O sigui que si jo, que hi vaig estar amb la família fa anys, hi torno amb l’equip de quatre al complet, hauré d’amollar 140 euros, raó per la qual he estat moltes vegades temptat d’anar-hi però sempre he trobat alguna excusa per deixar-ho per a més endavant. Moltíssima gent no s’ho pot permetre, i punt.

Sí, és clar, el món del turista és així. Un abús a tot arreu. Però el monument més famós del món, la torre Eiffel, que no proclama humanismes ni generositats cristianes, cobra 28 euros si puges un tram a peu. O sigui que la Sagrada Família no ha de ser necessàriament tan cara. I no estaria malament que els locals, ja que se’ns crida a sentir-nos-en molt orgullosos, tinguéssim algun descompte per poder entrar-hi algun dia. Sentir com a pròpia una casa tancada és impossible. Va, Papa, faci un miracle.