La gran concessió

Una concessió és una versió d’una cessió. Té una accepció referida a dispensar un tracte favorable a algú. En el cas de la gran obra viària entre Berga i Bagà, els drets seran definitivament per a una multinacional. Finament en diuen cooperació publicoprivada. La qüestió ha estat beneïda aquesta setmana de beneplàcits papals i la pagarem durant trenta anys.

Els treballs de l’esperat desdoblament del tram nord de la C-16 començaran a la tardor de l’any vinent. És un calendari extremadament curt en una obra pública. Una corporació en serà la concessionària (Abertis en té quasi tots els números). Amb 470 milions d’euros construiran una autovia fins a Cercs i un sistema alternatiu de tres carrils fins a la boca sud del Túnel del Cadí. Per cost serà l’obra més gran mai feta al Berguedà. Ni la Baells ho supera.

La Generalitat li dona categoria d’obra estratègica per a la Catalunya dels anys que venen. El president Illa ho va anunciar a la reunió anual del Cercle d’Economia a principis de mes i dimarts la consellera Paneque ho presentava com un acord de govern irreversible.

La velocitat d’acció està lligada amb la fórmula escollida. Faré un símil culer: han activat una palanca com les de Laporta al Barça. Se cediran uns drets a un inversor per tal de disposar d’un bé viari quan abans possible. Els tècnics calculen que l’obra estarà acabada del tot en sis anys en lloc dels vint “habituals”, qualificatiu emprat per la portaveu governativa.

La falta endèmica de diners públics per a inversions i les mateixes traves oficials (burocràtiques, tècniques i pressupostàries) han propiciat aquesta sortida. La proposta ha estat aportada per la mateixa companyia, la mateixa que cobrarà el peatge del Cadí fins al 2037 i ho lligarà amb el peatge a l’ombra per aquest tram que comença a Berga. El sol fet de proposar-ho ells els ha donat cinc punts addicionals en el concurs a fer d’aquí a un trimestre. Tot dit i amb el calendari a favor.

Aquesta palanca «laportiana» permetrà no pagar res de res fins a l’acabament dels nous viaductes i zones doblades. El cànon a l’ombra per passar el cobraran els inversors fins més enllà del 2060. Amb un patró bàsic de càlcul, els promotors recuperaran el mig miler de milions d’euros multiplicant-lo per unes quantes vegades. Els diners a gastar seran crèdits bancaris a preu de mercat pels cervells de l’operació. Un gran negoci per a ells. Uns advocats ho reblaran amb unes clàusules per protegir-los de qualsevol imprevist i cobrir-se d’un trànsit per sota de l’esperat (cosa poc probable). És com jugar a cartes i tenir la seguretat que et tornaran els diners si els perds, però si guanyes són tots per tu. A la Vic-Ripoll ja els/ens va passar. Sobre si aquesta obra serà útil pels soferts residents de set dies a l’Alt Berguedà o pels de cap de setmana a la Cerdanya ja tindrem temps per anar-ho explicant.