Hi ha Església més enllà de l’Església

Abans que res, demano perdó per gosar comentar l’Evangeli.

L’Evangeli d’aquest diumenge és de Mateu i comença dient: «En veure les multituds, se n’apiadà, perquè estaven cansades i abatudes com ovelles sense pastor».

Doncs sí, moltes vegades estem cansats, abatuts... vivint amb el mòbil al costat i amb tanta informació, que ens és difícil de separar el gra de la palla. Ens cal aprendre a desaprendre. Desfer-nos de moltes coses que hem après i ara ens fan nosa per créixer.

Et sents abatut quan veus que hi ha vides que valen més que unes altres. Per Jesús la persona és el més sagrat i si té alguna preferència és per aquells últims que seran els primers.

La pregunta decisiva no és si l’Església parla de Déu, sinó des d’on parla?, des d’on mira? Som creïbles amb els fets, no amb les paraules.

Déu no es revela des de la grandesa del poder, sinó des dels llocs vulnerables. Et sents trist i abatut quan veus que es parla del Déu de Jesús des d’una catedral amb la torre més alta i amb la presència de reis i poderosos. I les persones expulsades del dret a l’habitatge?

Quan gairebé tot es torna aparador i espectacle, recordo les paraules del profeta Amós 5,21-24 : « Detesto i refuso les vostres festes i aplecs sagrats. No els puc veure. Les ofrenes i sacrificis ni tan sols me’ls miro. No em molesteu més amb el xivarri dels vostres cants. No vull sentir les vostres arpes. Deixeu que el dret brolli com l’aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable».

Et sents trist i abatut quan veus que les estructures patriarcals i gens democràtiques de l’Església oficial parlen de dignitat humana, mentre mantenen marginades i discriminades les dones (la meitat de la població) i col·lectius minoritaris de tota mena.

Sortosament, hi ha una Església creïble més enllà de l’Església.

Acabo amb les paraules d’una dona, la Viqui Molins: «Al costat dels exclosos s’aprèn a néixer de nou amb uns altres ulls més nets i a entendre millor la Paraula, el sentit últim de tot plegat, que ha estat revelat als pobres i senzills. Que la gent vegi la tendresa de Déu en mi».