L’avi que detestava la llet

Un títol original per un llibre magnífic, el de Ramon Cardona Culell. El vam presentar a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig a les 7 de la tarda del dia 10 de juny, el mateix dia i hora que mig món, assegut davant de la tele, mirava l’espectacle de la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família. A Puig-reig, una cinquantena de persones vam fer, a la mateixa hora, un viatge emocional pel Solsonès de la Guerra Civil i de la postguerra, un temps difícils perquè viure en una masoveria no va ser mai fàcil, lluny del costumisme que l’allunya de la realitat, sempre molt més interessant.

El llibre descriu d’una manera excepcional els paisatges de Lladurs i de Castellar de la Ribera i de les seves masies i masoveries; també de Solsona, amb la seva catedral i el seminari, amb el magnífic modernisme de l’Hotel, amb el Vinyet. I també el camí que porta a l’avi Modest i a la iaia Florència fins a Puig-reig, al món de la indústria. Ho fa fent valdre la riquesa de la llengua, el català del Solsonès, amb la singularitat del seu lèxic, un dels tresors patrimonials d’un tros de món entre el pla i la muntanya, amb una extraordinària personalitat.

Llegiu-lo. Hi descobrireu a Modest Colell, Ramon Pallarès, Marcel·lí i al Miquel Cardona, Joan Balletbó, Fidel i Joan Escarré, Francisco Puig dit el Palilla, Isidre Vilana dit l’Anglill, i les seves famílies, també les seves mares, dones, filles, germanes, tant discretes com valentes i treballadores, puntals d’aquestes històries de guerra i de postguerra, que sempre hi van ser.

Unes històries personals i familiars que esdevenen miralls per les històries personals i familiars de tothom, per què com explica el Ramon tothom té una guerra per explicar, viscuda i patida de maneres diferents, sense poder triar per què més enllà de ser de dretes o d’esquerres –o ser del mig–, tothom la va patir aquesta guerra civil. I tan gran fou el dolor que es va fer silenci.

El Ramon, que és el net de l’avi Modest que detestava la llet, com molts nets i netes d’aquella generació silenciosa i de la següent, la dels fills, que també ho va ser de silenciosa perquè no tocava parlar-ne, ha posat fi al silenci i amb mestratge ens parla de la guerra, de la postguerra, dels emboscats, de les delacions, de les revenges, de la por, i també, com a teló de fons, de la llet, de la dolça i agra depenent de qui se la prengui.