Cúter, cel·lo i cartronet

No en tinc cap dubte, aquesta setmana serà recordada per tots i per sempre. I mira que estic gairebé segurs que molts ja havíem perdut la fe i no comptàvem pas en recuperar-la. Només calia esperar i aquesta setmana s’ha fet la llum. Quants cops no he pregat, resat, desitjat que arribés aquest moment. Quants anys fa que, en silenci I obedientment, espero un senyal, el senyal, que ho canviarà tot. Lamento no haver tingut fe. Confesso que no he tingut l’enteresa dels que saben que, amb el temps, tot arriba. Tinc un munt d’escenes gravades al meu cap. Totes diferents i sempre totes iguals. Em veig jo allà al taulell, confiant, confiant que tot acabi bé mentre l’home o la dona que m’atenen, amb mans pulcres i hàbils fan possible l’impossible. No em negaran, germans, que no han viscut aquesta mateixa escena com l’he viscuda jo. Allà al taulell de la farmàcia, després d’haver demanat els medicaments amb recepta i de veure com aquests, ja sigui perquè es tracta d’una farmàcia hipersofisticada o perquè el farmacèutic és molt endreçat i sap on té cada medicament, te’l planta al davant i, quan tu assenteixes, ell comença impertèrrit el ritual que ens ha fascinat a tots durant anys i panys: prendre el medicament, agafar un cúter, tallar un trosset de cartró, un trosset concret, no un trosset qualsevol, i una vegada tallat i havent superat el risc de tallar-se el propi dit amb el cúter, agafar el cartronet i enganxar-lo, amb cel·lo damunt d’un paperet. I mentre t’esperes i el farmacèutic s’esmera penses: «de debò és aquest l’únic mètode per gestionar les receptes?» I te’n vas a casa pensant en el cúter, el cel·lo i el cartronet i aquella sensació que tu no podries fer mai de farmacèutic perquè amb qualsevol de les 3 coses prendries mal i pensant que el sistema sanitari de les receptes depèn, literalment, d’un cúter un cel·lo i un cartronet. Tot artesanal, però això s’acaba. La mateixa setmana que el Papa pop estar ha donat per acabada la Sagrada Família, el govern espanyol ha anunciat que, en pocs dies, els farmacèutics ja no hauran de guardar els resguards de les receptes amb el cúter, el cel·lo i el cartronet i que això es farà mitjançant un sistema de verificació digital. No m’ho puc creure! Això sí, el dia que es pengi el sistema… Doncs això, que jo no llençaria, encara, cap de les tres coses. I me’n vaig a casa enyorant una cosa que ja no veuré més i que durant anys… mira que m’ha posat nerviós mentre m’esperava. Cúter, cel·lo, cartronet. En el fons… una metàfora del país Cúter, cel·lo. cartronet. Al·leluia!