Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió | TRIBUNA

Senyals d’alarma

El llenguatge és ric en frases de doble significat. Tot i que «Avís a navegants» és una alerta sobre canvis o riscos en les rutes marítimes, el més habitual és interpretar-la com una advertència indirecta sobre alguna cosa, encara que no tingui res a veure amb la navegació. De la mateixa manera que «pel fum se sap on hi ha el foc» és un fragment de la sarsuela Doña Francisquita, l’argument de la qual no gira al voltant de cap incendi forestal, com els que ja comencen a aparèixer abans de l’estiu. És una història d’amors, embolics i desitjos creuats al Madrid castís; però tots dos exemples serveixen per entendre l’eficàcia d’un bon senyal d’alarma. Si ens mantenim, per exemple, en l’univers sentimental, una parella en què s’instal·len els conflictes rutinaris, la indiferència i la manca de projectes compartits haurà d’admetre que la seva relació ja circula amb la reserva encesa. Si ens preocupa, precisament, la seguretat al volant, el dia que comencem a badallar de manera repetitiva, ens pesen les parpelles i ens costa enfocar la vista, el més recomanable és deixar la carretera, aturar el cotxe i no jugar-nos la vida inútilment. Què dir de la salut, perquè aquí se’ns esgota el catàleg de llums vermells: un dolor intens o una opressió inesperada al pit solen ser avisos d’un infart; igual que si se’ns adorm la cara o una cama, o balbucegem de sobte en construir una frase, podem estar patint un ictus. Prevenir és curar en qualsevol àmbit de la vida, no només en el sanitari.

La detecció precoç d’un company tòxic a la feina o entre els amics amb qui jugues a futbol ens pot estalviar molts maldecaps i molta energia dedicada a compensar el mal ambient que escampen allà on passen. I així arribem a la mare de tots els senyals d’alarma: si un ajuntament de Madrid, el d’Algete, retira el nom de Serrat d’un edifici municipal al·legant la seva «manca d’arrelament», ens trobem davant d’una fallada multiorgànica: política, cívica, moral... i fins i tot mental. Perquè el sectarisme és una malaltia de l’esperit. Alerta vermella: anem cap al precipici.

Tracking Pixel Contents