Opinió
Codirectora de l’escola d’idiomes MoMa New School i de MoMa Espai Cultural
Afegeix-nos a GoogleSort dels caps rodons
Ai… (Sospiro). Què seria de tots nosaltres sense les incoherències, els canvis d’opinió i les incongruències? Seríem éssers perfectes convençuts que estem triant el camí correcte? El món seria un lloc amable, còmode i just? Qüestionar-nos tindria sentit?
Pel que he anat observant i experimentat al llarg de la meva vida, l’ésser humà és una contradicció amb potes. Tots hem viscut, i segurament protagonitzat, escenes que freguen l’absurd. Jo mateixa soc coneguda per les meves amistats per ser capaç de defensar un fet a ultrança i l’endemà desdir-me’n.
En l’assaig «Mis cambios de opinión», de Julian Barnes (que, per cert, acaba de guanyar el premi Princesa d’Astúries de les lletres per la seva última obra), l’autor cita l’economista Keynes dient: «canvio d’opinió quan canvien els fets».
Quan ho llegia, automàticament el meu cap assentia. «Ell en sap més que tu», pensava. Problema resolt. Però no, no sempre canviem d’opinió quan els escenaris es transformen. Per exemple: fa uns quants dies em sorprenia aplaudint l’encíclica del papa Lleó XIV, i aquesta setmana he tingut unes ganes boges que se’n tornés cap al Vaticà que ni us les explico.
L’escenari era el mateix i les seves conviccions i les seves declaracions, també: no a l’avortament, no a l’eutanàsia, no al matrimoni homosexual. Però aquesta setmana el tornava a criticar obertament. Per això, em decanto més cap a la posició de Francis Picabia, també citada al llibre: «Tenim el cap rodó perquè els nostres pensaments puguin canviar d’orientació». L’emoció de la publicació de l’encíclica està flotant dins del meu cap, perduda i descartada. De moment.
El que un dia donem per vàlid, fruit d’una emoció, d’un sentiment d’empatia, de reconeixement o, fins i tot, de sorpresa cap a aquell moment en concret i cap a aquella persona en particular, l’hem de deixar en repòs per saber realment si l’impacte que ens ha generat casa amb el que realment pensem.
Bé, podem fer-ho o no. Per sort, no tots som opinionistes de tertúlies sense lliure albir per poder escoltar el de davant i poder donar-li la raó.
- Daniel Corrales Álvarez, diabètic de Manresa: «No demano que em regalin res, només un lloc on poder viure»
- La María, de 32 anys, viu en un bosc sense electricitat de la xarxa ni aigua calenta: 'Vius una mica al ritme de la vida
- La vídua del líder veïnal de la Balconada, de Manresa, Juan Manuel Zornoza, diu que se l'ha homenatjat 'tard i malament
- Una columna de fum activa les dotacions de Bombers i ADF a Rubió
- Un estudi amb lideratge manresà certifica que els infants de 0 a 3 anys són capaços de desenvolupar pensament científic
- Una manresana, investigada per formar part d'una xarxa que va ciberestafar gairebé 546.000 euros a una empresa
- Xoc aparatós entre un cotxe i un autocar a la confluència de la Muralla del Carme de Manresa amb la carretera de Vic
- Aquesta és la millor ciutat de Catalunya per formar una família: és la 15a del món i la primera d’Espanya
