Posi un ventilador a la seva vida

N’hi ha de totes mides i de tots colors. N’hi ha que es carreguen com el mòbil i n’hi ha que funcionen amb les clàssiques piles de tota la vida. N’hi ha de plàstic, de metall, llampants, decorats amb floretes i d’altres amb tonalitats ben sòbries. N’hi ha de sobretaula, dels que es porten a la mà com si es tractés d’una dolça piruleta o un gelat de llimona i n’hi ha dels que es pengen al coll. Aquests darrers, fent una cerca ràpida, ja es van convertir en l’article estrella per fer front a les altes temperatures l’any passat. Parlo dels ventiladors. Ara ja no ets ningú si no incorpores a la teva vida aquest giny portàtil que substitueix el típic vano o ventall, allò que les iaies i les tietes guardaven en un bagul atrotinat o al fons d’un calaix amb els sempre ben plegats i planxats mocadors de roba (el que seria una altra antigalla) i que solien recuperar pels vols de Sant Joan quan treien la cadira al carrer per prendre la fresca, una tradició gairebé perduda que fa olor de naftalina vintage.

Jo encara no ho he fet, això de comprar-me un ventilador portàtil, ni de sobretaula, ni de coll ni de piruleta. Però donant una ullada en el meu entorn més proper en veig sis sense despentinar-me: tots ben col·locats damunt la taula, preparats per remoure l’aire pitjant un botó. I fent memòria en recordo quatre més, algun utilitzat com antídot als fogots premenopàusics quan el vano ja ha fet figa. El fet és que la majoria d’aquests ventiladors portàtils pertanyen als nets i als nebots d’aquestes iaies i tietes que ja no prenen la fresca i penso que no puc deixar de meravellar-me en comprovar com ens agrada sumar estris diversos a la motxilla de les nostres vides. Per fer-les més fàcils, se suposa. Més còmodes. Vam començar carregant a pes un telèfon poc intel·ligent i hem passat a viure en un mòbil massa espavilat que ara ho suma pràcticament tot: el banc, el metge, el diari, la càmera de fotos, la música, els jocs de marcians, el casino online, l’agenda, el despertador, la gravadora, la ràdio, la calculadora, l’IA, el curs d’italià, l’insta, l’X, la Renfe, Ikea, el calendari, l’home/dona del temps, les sèries i pel·lícules de Netflix... i el telèfon, clar. Ho portem tot a sobre (a més dels auriculars XXL, el termo i la carmanyola o tàper). Com el cranc ermità, els cargols i les tortugues, la casa a sobre i ben contents. Ara afegim una nova capa d’attrezzo estiuenc amb el ventiladoret de coll o de piruleta per caminar en el dur asfalt d’un mes de juny amb aires d’agost. N’hi ha de totes mides i de tots colors.