Campiona del món per amor a una mare

Avui fa 26 anys una de les millors atletes de mig fons de l’actualitat. La kenyana Mary Moraa és la vigent medalla de bronze olímpica i campiona del món dels 800 metres el 2023 a Budapest. Dotada d’una gran lectura de cursa i d’un final demolidor, és de les millors especialistes del món en la prova de la doble volta a la pista. Però tot va començar per amor a una mare que no va conèixer, per preservar el seu llegat i per portar-lo més enllà.

Moraa va néixer a Kisii, a l’oest de Kenya. L’any 2000 la tragèdia va assotar la seva vida massa aviat. Als dos anys, la seva mare no va poder superar una malaltia greu i va morir. Poques setmanes després, també va perdre el seu pare, víctima d’un accident de trànsit, segurament afectat per la mort de la seva dona feia tants pocs dies. Ella i els seus tres germans van quedar orfes i van ser criats pels seus avis.

Un dels fets que més la turmenten és que no guarda cap fotografia d ela seva mare i que, en ser tan petita quan va morir, tampoc no en té cap record. Però sí que es va quedar amb una informació que va rebre. «Al poble, la gent deia que la meva mare corria. Quan ho vaig sentir, vaig dir-me que també volia córrer com feia ella» i, així, tenir-la sempre present.

De ben jove ja va mostrar les seves virtuts. Va anar obtenint bones marques en un atletisme tan exigent com el del seu país, una de les potències mundials del mig fons i del fons des de fa dècades, gràcies a les característiques físiques dels seus habitants i també al fet de competir i de viure en altitud.

El 2018 va ser subcampiona mundial sub-18 dels 400 metres i va guanyar el campionat africà sub-20 l’any següent. Aquell any va anar als Mundials de Doha, però va quedar eliminada a les semifinals i aquí va haver de fer un replantejament de com hauria de ser la seva carrera.

En aquells campionats, dues companyes, Hellen Obiri i Beatrice Chepkoech, havien quedat campiones del món dels 5.000 i els 3.000 obstacles, respectivament. Eren molt amigues de Moraa i li van proposar de saltar als 800 metres. La pandèmia va significar un punt i a part per poder recalcular-ho tot amb el seu entrenador, Alex Song, i quan tot es va reprendre, com si fos una papallona sortida de la crisàlide, va aparèixer convertida en una vuit-centista.

Amb poques curses, ja va ser semifinalista als Jocs de Tòquio i va guanyar el bronze mundial a Eugene, el 2022, el mateix any en què es va proclamar campiona de la Commonwealth. L’or mundial de l’any següent a Budapest, va ser el zènit d’una carrera que va seguir amb un bronze a París 2024. L’any passat, als Mundials de Tòquio no va tenir tanta sort i va acabar setena.

Moraa sempre balla quan acaba les curses amb bons resultats. A l’equip l’anomenen ·«Dancing Queen» per aquest motiu. Ells diu que «vull superar els meus límits perquè soc qui manté la meva família. I sempre amb un record per qui la va impulsar a fer-ho.