Plaça o carretera al centre de Manresa

Si preguntes on és el centre de Manresa, hi ha una resposta senzilla: al Zara. Es podria respondre el mateix a gairebé totes les ciutats europees però, en la majoria, la pregunta tindria alguna altra resposta clara, ja que el més habitual és que hi hagi una plaça identificada de forma general com el rovell de l’ou.

A Manresa no és així. Des de fa dècades, no té un punt central inapel·lable. Va ser-ho la plaça Major fins al segle XIX, ho va ser Sant Domènec durant la major part del XX i, darrerament, amb la decadència del Centre Històric, la percepció de moltíssima gent col·loca aquest punt nuclear a la ‘plaça de Crist Rei’, l’antiga ‘farola’, un espai que, realment, és una cruïlla, una placeta, i que no ha tingut nom fins que li han posat, una mica forçadament, el títol de plaça de Neus Català. Tenir el centre oficiós en una simple intersecció no és cap meravella: a una ciutat li convé que allò que la població percep com el rovell sigui un lloc que representi alguna cosa i que es pugui lluir. No és el cas de la plaça Neus Català, i la seva mida i la seva forma dificulten molt que pugui arribar a ser-ho. Però, en tot cas, la política urbanística de l’Ajuntament hauria de tendir a tractar aquest espai d’acord amb com el percep la gent, i anar donant-li la qualitat corresponent. Curiosament, l’Ajuntament de Manresa està fent tot el contrari.

Les obres al carrer Guimerà han de resoldre l’anomalia que suposava tenir bona part del principal vial comercial en un estat que no s’admetria ni en un polígon industrial, i han de permetre que el carrer afirmi de forma concloent que Manresa és una capital competitiva, cosa que un urbanisme ronyós no ajuda a expressar. La reforma hauria hagut d’incloure un tractament de la plaça Neus Català coherent amb la percepció de la gent i amb el que vol significar el nou Guimerà, del qual és una extensió. Però, paradoxalment, el canvi ha eliminat el paviment que era l’únic que donava alguna noblesa a la placeta. L’enllosat, les franges de marbre blanc i la figura geomètrica que indicava el nord han estat substituïts per asfalt. Pur asfalt. En comptes de més centre, menys. En comptes de més plaça, més carretera. Certament, era un paviment trencadís i costós de mantenir. Certament, la resta del Passeig està asfaltat. I fer alguna cosa més que asfaltar hauria valgut més diners. Però aquesta Manresa del pressupost rècord gasta en moltes coses que fan pensar si, justament allà, era un lloc on convenia estalviar. Quan es vegi l’efecte final de tot plegat, em temo que quedarà clar que no.