Un episodi a Sant Domènec

Estic aturat en el Semàfor del final del Passeig Pere III esperant per travessar la Muralla. Se m’acosta un home d’uns cinquanta anys, a uns tres metres de distància i amb veu alta es dirigeix a mi per fer-me notar una cosa. Parla el castellà amb l’accent característic de les persones d’origen magrebí. Més que parlar crida i em fa mirar a l’altra banda del carrer cap a un solar on abans hi havia hagut el bar Perdíu i que, actualment, està ple de materials de la construcció. El senyor està indignat i em fa observar un noi jove, que no arriba a la trentena i que està orinant dins el solar. No s’amaga gaire, es veu perfectament. És un noi negre. El semàfor es posa verd i començo a travessar mentre que l’home magrebí segueix dirigint-se a mi despotricant amb veu alta, diu «estos vienen de la selva», «España està muy mal», «Todo va peor». Arribem a l’altre costat, prop de La Lionesa i continua, «voy a votar a Vox», «necesitar mano dura»… La situació em va agafar desprevingut, no estic acostumat que algú que no conec es dirigeixi a mi cridant pel carrer tot d’improperis. Ho fa contra un immigrant i és algú que probablement no fa gaires anys estava com el noi negre. De sobte, l’home va deixar de parlar-me, es devia ficar en algun portal de la zona. Vaig pensar allò que el penúltim es creu superior a l’últim en qui hi veu un competidor. També que el senyor magrebí es considerava espanyol (no sé si català o manresà). Vaig pensar en les properes eleccions. I en el noi negre… Si els ultres impulsen la idea de la prioritat nacional, ens haurien d’aclarir qui va primer? La condició de cadascú és quelcom relatiu. L’Obasohan és dels «nostres» igual que el negre de la micció a cel obert?