L’opi té forma de pantalla

Malgrat el multitudinari seguiment que ha tingut la visita del Papa, l’Església catòlica no tindrà més fidels practicants. Durant uns dies el país ha viscut un miratge. Una setmana després s’ha desinflat el suflé per tornar a la normalitat. L’evidència ens diu que actualment la religió no és, ni de lluny, l’opi del poble, l’afirmació que Marx va fer pública a mitjan segle XIX quan el context social poc tenia a veure amb l’actual. L’opi era una gran arma perquè el mateix imperi britànic afeblís la dinastia xinesa dels Qing. L’arma actual per fer adormir la ciutadania es diu internet, intel·ligència artificial o, simplement, era digital. La nova droga és arreu del món, fins i tot on hi ha problemes d’abastament d’aigua o de menjar arriba internet. Toxicitat per a totes les edats, opi per a totes les classes social. Els mòbils s’han convertit en una extensió del cos humà. Una persona sense cel·lular és com si hagués estat mutilada.

L’Església i bona part dels seus representants són incapaços de connectar amb la seva societat. L’actual cap suprem dels catòlics, Prevost, com ja va passar amb el seu predecessor Francesc, té el do de la paraula senzilla, la que tothom entén fàcilment. Parla de la dignitat dels més vulnerables o que els pobres no són residus. També trepitja palaus i saluda aristòcrates, potents i prepotents. Potser perquè la religió no és l’opi del poble hi ha missatges que aviat queden esborrats. No hauria de ser així. Hem de donar tot el valor que es mereixen les paraules adreçades a dignificar els migrants, els pobres, els que pateixen. I cal recordar les crítiques a la polarització i a les poques mans que dominen l’actual tecnologia, allunyada de l’ètica.

Les paraules del Papa són prou clares perquè tots aquells que tenen responsabilitats a l’Església catòlica se les facin seves. Si Prevost ha estat i és un missioner -ara a la cúpula- que està en contra les guerres, les injustícies i al costat dels més necessitats, es fa difícil d’entendre que molts capellans, bisbes i altres es moguin en la indiferència més absoluta. Cada vegada més persones sense llar, a Catalunya, i a tot el món occidental. Càritas i altres organitzacions vinculades a l’església no poden cobrir les mancances creixents. A principis d’any, la Conferència Episcopal Tarraconense va acordar amb la Generalitat la cessió de patrimoni perquè fos destinat a habitatge social. Un brillant acord entre institucions que es caracteritzen per la seva lentitud. En gairebé mig any, no és fàcil de detectar que antigues rectories o altres estances religioses acollin a persones i famílies vulnerables.

Sembla que les paraules del Sant Pare se les emporta el vent perquè la religió no és opi. Ara l’opi té forma de pantalla. Més enllà de les creences individuals, falta un consens total en el rebuig dels monopolis tecnològics, preparats per fomentar l’ego, el lucre i l’odi. Per molt agnòstic o ateu que se sigui, la grandesa dels humans rau en la protecció dels més petits i humils.