Calor i canvi climàtic

No hi ha manera d’escapar-se d’un dels temes de conversa més freqüents d’aquests darrers dies, que també hem tractat sovint en aquests comentaris setmanals. No està en relació amb cap qüestió política ni es refereix a esdeveniments sobtats ni imprevisibles. Fàcilment, el lector pot deduir que es tracta de la calor que està fent i de com és que en fa tanta, si encara som a la primavera i l’estiu no comença formalment fins d’aquí a una setmana. No ve d’uns quants dies, evidentment, perquè és prou conegut que això de la temperatura, de les pluges que puguin caure, del vent que pugui fer, etc.o s’ajusta gaire a unes regles fixes i previsibles, i menys a curt termini. Però sí que, fins i tot els que són més entesos en aquestes matèries, han anat acceptant l’existència d’un concepte que anys enrere era del tot desconegut: el «canvi climàtic». Han de ser aquests entesos, lògicament, els que ens facin una descripció d’aquest «canvi», de les seves causes i de l’evolució que ja es pot preveure i esperar en aquest moment. I, per descomptat, de la manera d’anar revertint aquesta situació i evitar-ne les conseqüències negatives. D’ara endavant l’obligació de tots els ciutadans és ben senzilla: seguir les recomanacions dels experts, contribuir a millorar la situació climàtica i evitar d’empitjorar-la.

 Si bé, doncs, encara hi ha àmbits en què les actuacions positives poden ajudar al fet que l’esmentat «canvi climàtic» no es faci notar tan radicalment, la realitat és que ja no és gens probable que es pugui aturar del tot. Per exemple: sembla força clar que en un futur no gaire llunyà podem trobar-nos amb «més calor» i ·«menys pluja», dos fenòmens que si durant uns quants anys s’anaven confirmant, amb tota seguretat podrien alterar fins i tot el paisatge del nostre país, especialment pel que fa als conreus i als boscos. La qüestió fonamental és preguntar-nos si som conscients del problema i si realment ens preocupa. I de ser així hem d’anar actuant en conseqüència.