Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió | VEIENT-LES PASSAR

Los Diablos

Ho vaig llegir a la revista «Pronto» i no m’ho podia creure. La novetat era que acabava de sortir un llibre dedicat a glossar la història de Los Diablos, el popular grup musical dels 70. Però la notícia -allò que realment em va impactar- era que havia estat publicat per Llibres Parcir! La segona sorpresa m’arribaria uns dies després: el llibre es presentaria a Manresa, a la seu de l’editorial, la Llibreria Parcir, amb la presència de l’Agustín Ramírez, el cantant de Los Diablos... i em convidaven a fer-ne la presentació. Una carambola de casualitats digna del seu títol, tret d’una cançó del grup: «El mundo las vueltas que da. Agustín Ramírez & Los Diablos».

La presentació va ser aquest dimecres passat, i a l’acte, juntament amb l’Agustín Ramírez, hi van participar també l’autor del llibre, el periodista i escriptor tortosí Delmy J. Gascón, i Josep Maldonado, ànima de la fundació Esport Solidari Internacional, que treballa amb nens i joves de zones pobres i en conflicte, especialment a l’Àfrica, i que és la destinatària dels beneficis que es facin amb la venda del llibre. Suposo que quan els organitzadors -la mateixa llibreria, el Galliner i la fundació ESI- em van demanar com un favor si volia fer-ne la presentació, ells ja sabien que el favor me l’estaven fent a mi. Poder compartir una hora i mitja d’històries i anècdotes amb un dels seus protagonistes, i acabar cantant «a cappella» el «Fin de semana» amb l’Agustín de Los Diablos, és una cosa que no es paga amb diners. Però aquella estona va donar per molt més. Especialment per reflexionar sobre el poder evocador que tenen les cançons, fins i tot les més lleugeres, i per recordar com era el món en el qual sonaven, una època viscuda per la majoria dels que érem allà.

La presentació d’aquell llibre va servir també per recordar que el 31 d’agost i l’1 de setembre Los Diablos reviuran els seus èxits al Conservatori, en un concert que serà com un tribut a la nostàlgia, però també, i més encara, a l’alegria de viure.

Tracking Pixel Contents