L’efecte Sagrada Família arriba al País Basc

Sovint, allunyar-se de casa, encara que sigui només uns quants quilòmetres, ajuda a veure les coses amb una mica més de perspectiva. Fa pocs dies vaig tenir la sort de visitar el País Basc, d’on m’emporto records de gent i paisatges increïbles, pintxos maridats amb xacolí i, sobretot, la sensació d’haver-me sentit acollida a la seva terra i, inesperadament, orgullosa del lloc d’on vinc. Hi vaig ser just després de la inauguració de la torre de Jesús de la Sagrada Família, amb la presència del Papa, i em va sorprendre que molts bascos ens felicitessin quan els dèiem que veníem de Catalunya per l’espectacle de llum i color que va il·luminar Barcelona.

De fet, no era estrany que, tan bon punt sabien que veníem d’aquí, fessin referència a la celebració a la Sagrada Família, ja que les imatges han fet la volta al món a través de les xarxes socials. Tot un muntatge que va requerir un any i mig de preparació i que va culminar amb una posada en escena espectacular, amb jocs de llums, drons i pirotècnia, fent partícip el públic d’un esdeveniment que ha aconseguit un gran reconeixement internacional.

Més enllà de la projecció, que a Barcelona no li falta, tenint en compte que la Sagrada Família és un dels monuments més visitats del món, em penso que l’acte va servir sobretot per insuflar autoestima. L’espectacle marca un precedent internacional en les arts visuals i simbolitza la feina col·lectiva que hi ha al darrere de la Sagrada Família. El somni de Gaudí que ha mobilitzat generacions i generacions de persones per fer-lo realitat. Potser no hi ha acte d’amor més extraordinari que dedicar temps i esforç a una obra que probablement no veuràs acabada, però que saps que algun dia algú podrà gaudir i que farà alçar la mirada ben amunt.

Molts bascos recordaven haver visitat la Sagrada Família quan encara hi havia excavadores a la nau central, igual que moltes generacions de catalans que l’han vist créixer des dels inicis preguntant-se si algun dia la veurien acabada del tot. Gairebé de manera automàtica, després de preguntar-nos per la Sagrada Família, ens demanaven pel català perquè els ensenyéssim alguna paraula. Al mateix temps, nosaltres els preguntàvem pel basc, i així vam aprendre que eskerrik asko vol dir gràcies, que agur és adeu o fins aviat, i que el reconeixement entre pobles és una de les sensacions més gratificants que existeixen.