El poblet gal de la CUP

Som l’any 2026 d. de C., a una de les eleccions municipals. La «Gàl·lia» catalana estarà pendent dels canvis d’alcaldies. Tota? No! Un poblat d’irreductibles resistirà l’embat mentre Berga serà encerclada per les altres forces (els «romans») que voldran fer fora els de la CUP després de dotze anys al poder. Així ho hauria escrit un René Goscinny català, l’històric guionista d’Astèrix i Obèlix. Aquest poblet és Olvan i el seu cabdill (l’alcalde) és Sebas Prat. L’autor francès l’hauria batejat «Pràtix». Fa dos mandats que governa i vol continuar-ho fent (com a mínim) durant un mes. Amb el seu full de serveis i sis regidors de set, podria fer un «David Font». El cap del poble veí de Gironella mana amb la totalitat dels edils: onze a favor seu i cap a l’oposició.

Aquestes rotunditats electorals només s’aconsegueixen amb accions tangibles i, sobretot, realitzades. Prat va sorprendre positivament fa temps amb la seva implicació com un promotor més per desencallar el polígon ubicat al seu terme. Com una mena de campament romà al costat del nucli urbà, havia estat aturat durant dècades. Ell està indubtablement a favor de l’activitat industrial i ara, amb el Sindicat, ha consolidat una iniciativa que la Generalitat vol replicar a tots els micropobles de Catalunya. Es tracta d’una botiga de productes agraris, un cafè i una cuina que serveix un centenar d’àpats socials diaris. L’espavilat alcalde ha tingut la sensibilitat de no perjudicar els bars del poble ajustant els horaris a les dinàmiques dels seus parroquians. A més, li surten els números: és sostenible, no hi destina fons públics, s’ha convertit en un lloc de trobada dels veïns i ha transformat l’indret. No fa tant, era un poble gris i sense ànima urbana.

En un esqueix de país típic, a Barcelona fan una moratòria a la plaga de les botigues 24 hores i el Govern impulsarà (amb subvencions) locals com el d’Olvan als més de quatre-cents micropobles catalans. Un bar on comprar gra cuit, llegir el diari o socialitzar. Com quasi sempre passa amb les propostes oficials pagades amb diners de tots, a aquesta hi falta un detall, potser el més important. Més enllà d’una ajuda per obrir un comerç en nuclis de deu cases, cal trobar a qui donar-la: una persona amb ganes i capacitat de sacrifici professional. Com sempre, correm el risc d’atorgar-la a un caçador de subvencions que només vol tirar una temporada.

El «Sebas d’Olvan» també és el president de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Berguedà. Un temps abans de prendre possessió va dir que el millor seria desmantellar-la. No ho ha fet. El seu èxit al municipi ha quedat diluït quan ha volgut traslladar la fórmula a escala comarcal. Potser ha temut esdevenir un Assegurançatòrix, el bard gal que sempre acabava emmordassat i lligat a un arbre als banquets finals perquè no cantés.