Cal posar mans a  l’obra des de casa

Ningú com Marc Palahí (Lleida, 1983), CEO de la Circular Bioeconomy Alliance (CBA), una organització fundada pel rei Carles III d’Anglaterra el 2020 quan era príncep de Gal·les, per explicar la necessitat de continuar transformant els processos econòmics per recuperar, per no dir millorar, la nostra relació amb la natura.

Palahí, a la conferència del qual va assistir el Rei d’Espanya, Felip VI, va ser un dels ponents estrella del tercer Fòrum del Mediterrani, celebrat aquesta setmana a Barcelona. Si el lema del fòrum ha sigut Un mar de compromisos, l’eix que han marcat les diferents respostes als reptes actuals es pot simplificar en un verb: regenerar. Si els últims 150 anys han vingut marcats pel pes gravitatori que ha exercit l’economia extractiva –extreure gas i petroli–, la tecnologia permet continuar virant cap a noves fonts energètiques, i la que prové del sol és la més important de totes. La naturalista i exploradora Céline Cousteau va reforçar el missatge de Palahí reivindicant una connexió més àmplia entre la humanitat i la natura. Una connexió que ha d’ajudar a desconnectar i desaccelerar en algun moment enmig d’un món que va massa de pressa. Menys mirar el mòbil i més mirar el mar o passejar entre els boscos (sense auriculars a les orelles, és clar).

Aquesta regeneració no només comença per actuar i aliar-se millor amb la natura que ens envolta. Al llarg del fòrum, diferents missatges també van esmentar la necessitat de recuperar i defensar valors polítics, socials i econòmics que han entrat en un període de crisi. El filòsof Francesc Torralba va apel·lar a l’humanisme i a la defensa de la dignitat humana, atacada pel «fetitxisme» monetari, l’animalisme, el classisme i la xenofòbia que volen dividir i separar l’ésser humà, tal com va passar en temps pretèrits tràgics. També es va posar el focus en la disruptiva revolució tecnològica que vivim. Torralba va demanar un equilibri necessari entre tecnofòbia i tecnofília a l’hora d’abordar els dilemes de la intel·ligència artificial (IA) com a instrument de progrés. No obstant, ¿qui ha de posar els límits a un desenvolupament controlat eminentment pels Estats Units i la Xina?

¿Què ens espera de la IA? «Queda molt per fer», va dir Jordi Ribas (Manresa, 1969). El seu càrrec: president de Search & IA de Microsoft. Ribas va explicar que no hi havia hagut mai tanta incertesa com ara per analitzar les futures rendibilitats que poden donar les multimilionàries inversions que dedica el gegant tecnològic a la investigació. «Vivim en una època sense precedents. Hi ha molta incertesa amb les dinàmiques, a vegades confuses, que succeeixen en la indústria», va assenyalar.

Per regenerar i transformar cal exigir compromisos tant a escala global (salvar l’Amazònia, com a exemple) com local (salvar la platja que sigui). Al llarg del fòrum es va alertar en diferents ocasions sobre les desigualtats extremes que hi ha entre la riba nord i la sud del Mediterrani, que sumen 22 països. El professor de l’IESE Pedro Videla va arribar fins i tot a plantejar la creació d’un pla Marshall que serveixi per generar riquesa i prosperitat al sud. Però ¿fins a quin punt aquestes ajudes entren en contradicció amb la falta de llibertats democràtiques que pateixen els seus ciutadans? ¿On comença realment el problema?

En una Unió, l’Europea, tan amiga d’inventar-se pactes, observatoris, comissions i plans d’actuació sota un paraigua de burocràcia i regulació, molt analista i poc executiva, ¿es pot ser optimista? Sí, perquè més enllà de les proclames grandiloqüents i les grans firmes de pactes, la capacitat per començar a regenerar, transformar, equilibrar i progressar pot començar a produir-se des de l’àmbit més proper i local.

El pes dels canvis comença a l’origen: els barris i els pobles. Des d’afavorir l’establiment d’horts urbans fins a l’aposta ferma per un transport públic de qualitat. Regenerar és sinònim de rehabilitar quan es pensa a millorar el parc d’habitatges existent a la costa mediterrània. I regenerar també afecta els esforços que fa la indústria ceràmica per canviar el model de generació i distribució d’energia.

El gran actiu del tercer Fòrum del Mediterrani organitzat per Prensa Ibérica ha sigut la seva capacitat de plantejar solucions i objectius per abordar reptes. Des de l’àmbit local, amb el suport del sector privat i públic, des del consens i la centralitat, defensant les propostes amb dades i fets. Hi ha realitats que ja són indiscutibles.