Ormuz vota Vox

Et lamentes cada vegada que omples el dipòsit de gasolina? Ja no saps què suprimir de la cistella de la compra? Asfixiat davant l’augment de la hipoteca? Veus allunyar-se la teva emancipació amb l’increment de l’euríbor? Mentre el Banc Mundial rebaixa al 2,5% la seva previsió de creixement global per l’efecte de la guerra de l’Iran, 41 milmilionaris del sector energètic dels països del G7 s’han embutxacat 300 milions de dòlars al dia des de l’inici del conflicte. Segons Oxfam, es preveu que els beneficis de les principals empreses de petroli i gas superin en un 80% les projeccions prèvies a la guerra. És a dir, l’augment del preu de l’energia que ha encarit la teva vida és el que està fent encara més rics els multimilionaris del sector. Notes com se’t posa cara de tonto?

En realitat, fa molt temps que practiquem el gest. Quatre dècades de neoliberalisme que han cisellat el nostre rostre amb una barreja de sorpresa, indignació i impotència. La societat dividida en legions de perdedors i una elit de guanyadors cada vegada més rics. Uns, fent equilibris sobre barquetes de paper. D’altres, capaços de surfejar les onades més grans. Uns, convivint diàriament amb la precarietat. D’altres, jugant amb els comandaments del món.

El neguit envaeix la majoria i l’extrema dreta ha sabut llegir millor que ningú la por i la necessitat de protecció. Carregar contra els migrants i les institucions només empitjorarà la convivència i la democràcia, però la seva exaltació de la força, la mà dura i el control sembla un bàlsam per al sotsobre. Quina transformació proposa l’esquerra? El socialisme es presenta com un dic per contenir la ultradreta i més a l’esquerra es promet ser el superdic que frenarà la ultradreta i la tebiesa de la socialdemocràcia. Però, ¿qui s’enamora d’un dic? Contindrà habitatges públics al seu interior? Sous més alts? ¿Millores en els serveis públics? Més igualtat? Igualtat, igualtat, igualtat... El dic ens torna un eco cada vegada més feble.