La continuïtat

Josep Ferrater Mora, al seu llibre Les formes de la vida catalana, publicat l’any 1944, quan vivia exiliat a Xile, situa la continuïtat, el seny, la ironia i la mesura com a característiques de la nostra personalitat col·lectiva. Escrit després del daltabaix de la Guerra Civil, sembla que es refereixi a ideals en què aspirem a reconèixer-nos més que no pas a una descripció d’un comportament recent. El seny o la mesura no van ser pas els trets més representatius d’aquell conflicte. Però Catalunya ha demostrat la voluntat d’identificar-s’hi. Una realitat contrastada és la seva determinació de persistir, fins i tot després de circumstàncies tan crítiques com la desfeta de l’11 de Setembre de 1714. Ha aconseguit preservar la continuïtat d’una llengua i d’una cultura que a través de les generacions mantenen una formidable vitalitat, tot i les adversitats i les prohibicions. Aquesta continuïtat no fa olor de resclosit ni és immobilista, perquè es confronta en cada moment amb la contemporaneïtat. No respon a una aproximació arqueològica, sinó a una experiència viva que valora i actualitza un llegat. En un context de globalització creixent i d’adopció acrítica de models homogeneïtzadors, reivindicar la continuïtat és un exercici de lucidesa i de sentit comú. Quan nosaltres passegem pel territori ens agrada retrobar-hi aquell forn, aquella pastisseria, aquella carnisseria, aquell restaurant que senten l’orgull i la responsabilitat del patrimoni que constitueix el manteniment d’unes receptes, d’unes tradicions, d’unes maneres de fer que celebrem i que ens conviden a tornar-hi, perquè ens asseguren qualitat i singularitat. I ens colpeix quan descobrim que un establiment que apreciàvem ha tancat i el seu lloc l’ocupa una botiga que ven productes de mal gust o que un restaurant on tractaven d’una manera exquisida els plats que oferien ha estat desplaçat, potser per la jubilació dels antics propietaris, per l’enèsim exponent de la vulgaritat a l’hora de preparar i servir menjar. Comparteixo aquestes consideracions després de llegir una petita meravella, el llibre Josep Mercader. El creador del Motel de Sílvia Subirós i Mercader, un breu assaig biogràfic sobre el fundador d’un hotel amb un servei de restaurant que ha esdevingut una referència mítica de la millor cuina catalana, fruit del talent i l’enorme capacitat d’iniciativa i de treball de Josep Mercader, nascut ara fa cent anys i mort l’any 1979 d’un atac de cor. Josep Pla, que va ser amic de Mercader i un client assidu del Motel, va reclamar a Jaume Subirós, gendre de Mercader, que no hi canviés res, no pas perquè no hi convingués cap evolució, sinó perquè en el canvi inevitable no es perdés l’esperit que feia i fa del Motel un veritable temple de la gastronomia. Ara que fa 65 anys de la inauguració del Motel, en celebrem la continuïtat i la de tants altres establiments que constitueixen testimonis privilegiats de la nostra manera de ser i de viure.