De bells a vells

Amb una població «autòctona» molt envellida, el Berguedà encara una campanya sorprenent anomenada «No siguis capgròs» i amb una imatge promocional encara més curiosa: una mena de cap de patata deforme amb nas i ulls, propi d’un treball de pàrvuls. Aquests missatges començaran a córrer per xarxes i mercats setmanals amb aquests capgrossos grotescs. L’objectiu lícit és combatre la penúltima xacra social: l’edatisme, la discriminació o els prejudicis respecte dels ancians.

En la polièdrica societat actual ara toca revisar els codis de relació amb els senils. Encarada l’homofòbia i el masclisme, ara és qüestió d’encarar a primaris i qui comet errades menudes: el micromasclisme i ara el microedatisme, la forma de tractar-los com si fossin nens o respondre per ells.

El creixement de vells, tot i semblar antagònic, és un fet estructural en la societat d’ara. El cas berguedà és molt acusat. Podria ser un laboratori ideal per combatre la visió negativa envers les persones d’edat. Entre altres raons perquè els majors de seixanta-cinc anys són una quarta part de la població i gairebé un terç de persones cobren una pensió. La primera derivada d’aquest fet és la captació de nouvinguts com l’únic futur possible. Totes les comarques d’aquí presenten un revelliment molt superior a la mitjana. Fins i tot a la teòricament vibrant Cerdanya ha crescut el nombre de pensionistes.

Mentre caldrà encaixar els migrants i alguns els acusaran de tots els mals, practicaré una de les meves activitats favorites sobre el tema d’avui: la incorrecció política. L’abundant porció de la societat posada en anys no pot ser objecte de discriminació. Seran (serem) nombrosos, molts amb bona salut i amb una esperança de vida centenària. La piràmide poblacional invertida (més sèniors que júniors) exigirà més drets i tota mena de contraprestacions. I atenció, perquè seran (serem) un grup d’interès altament influent pel pes demogràfic.

Caldrà veure qui quedarà discriminat de debò amb aquest escenari. Perquè la problemàtica pot ser una altra: el tap generacional. Seran legió els qui mantinguin una bona salut mental i física i es resistiran a deixar el seu lloc a les empreses, a les famílies o a les entitats. O a les comparses patumaires, si se’m permet un localisme. És el no saber plegar a temps ni assumir la realitat associada a la vellesa, a la pèrdua progressiva de facultats i d’ingressos. I com sempre, és per aquí per on plorarà la criatura, l’avi en aquest cas.

El pitjor edatisme de tots és el que condemna una persona afeblida per l’edat a no disposar d’uns mínims vitals, a pagar-li una pensió ridícula o a negar-li les ajudes de la llei de la dependència. Un fenomen que anirà a més. Ens espera el format social del Tercer Món: uns quants amb més diners del compte i una majoria penalitzada amb una mena de subsidi vergonyós.