Lliçó política, a Berga

Qui hagi ostentat algun càrrec institucional o fins i tot, tingut responsabilitats en una empresa privada, coneix la importància de disposar d’un pressupost, dins el termini i en la forma escaient. És essencial per aconseguir un funcionament àgil i eficient.

Personalment, he elaborat 40 pressupostos al llarg dels 40 anys de responsabilitats municipals, en un ajuntament, aconseguint sempre, aprovar-los en el moment precís. Puc assegurar que dona una tranquil·litat i una eficàcia en la gestió que multiplica els seus efectes sobre el funcionament ordinari i sobretot les inversions.

No passa així en multitud d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions, CCAA o en el mateix Govern central. És una anomalia, a la qual no s’ha trobat sortida adient, tot i que en el cas municipal, es va implementar la via de la moció de confiança que salva, ni que sigui amb retard, l’aprovació dels pressupostos, si no es disposa de la majoria preceptiva. És millor això que res, però no deixa de ser una via lenta i complicada.

Perdoneu aquesta llarga introducció per exposar la situació de Berga. El Consistori de la capital està fragmentat en cinc grups i un no adscrit. La CUP té 6 membres, Junts 4, PSC 3, ERC 2, BEGI en tenia 2, ara 1, ha anat a AC, i 1 no adscrit. El total de 17, fa que la majoria absoluta se situï en 9, que no té l’Equip de Govern (CUP – ERC). Li’n falta 1, per a poder aprovar els pressupostos 2026. Com li ha faltat en els anteriors. Què fer?

Doncs, negociar, debatre, presentar propostes per intentar que algú s’afegeixi a l’Equip de Govern i li doni la majoria necessària. La bona pràctica pressupostària és la que presenta pressupostos a la tardor i aconsegueix aprovar-los i publicar-los abans d’acabar l’any, de manera que comença el nou exercici amb els deures fets. Així és com haurien de funcionar totes les institucions del país. Estem lluny, molt lluny d’aconseguir-ho.

Tornem a Berga. No entro ara en la qüestionable gestió que ha fet l’equip de govern en aquests tres anys de mandat, però queda clar que un ajuntament necessita pressupost. No és un caprici ni un tema menor. És l’aigua que rega tots els serveis municipals per al funcionament diari i per les inversions que han de permetre arreglar, millorar o construir infraestructures, equipaments i serveis.

Tan fonamental és que s’han de sacrificar posicions ideològiques i personals si realment s’estima la ciutat, i es pensa en els seus habitants. És el que acaba de fer el grup municipal socialista, per segona vegada, en aquest mandat (també ho va fer en 2019). Aportarà els seus tres vots als de l’equip de govern per aprovar, per àmplia majoria, els pressupostos d’aquest any. Celebro i felicito aquesta decisió perquè dona una lliçó política, al conjunt. Qui s’ha fet càrrec de la negociació, amb les lògiques contrapartides, ha estat el portaveu i proper cap de llista, Marc Ortega. Val la pena que altres, en altres llocs, en prenguin nota.