Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió | TRIBUNA

Unes qüestions sobre els terratrèmols

Quan hi ha un terratrèmol devastador a algun indret del món, sovint moltes persones s’acostumen a fer preguntes, sobre el que són, sobre si ens pot passar a nosaltres i sí tots els moviments sísmics són devastadors. Molt breument, intentarem esclarir aquestes temàtiques.

D’entrada i d’una forma molt simple, direm que són moviments del subsol, que es desplacen a través de les discontinuïtats dels materials geològics (fractures, línies de separació dels estrats, plecs...). Els provoca algun moviment sobtat de reajustament de les capes superficials de la Terra. Cal no oblidar que «la Terra està ben viva”, que al llarg de la seva història hi ha hagut moviments i els continua havent-hi, afortunadament: deriva continental, oogènies... El que passa és que són tan lents que no els notem.

També cal dir que de vegades, amb finalitats científiques es provoquen aquests moviments, de forma controlada, no sensible. Altres, de provocats, sí que els notem: per exemple, quan passa un camió pesant pel carrer, sentim com vibren els vidres. Doncs això és un petit moviment sísmic, ja que el pes del camió va vibrar suaument el subsol i ens arriba a les cases, a les parts més sensibles, que són els vidres de les finestres. Així i tot, cal dir que contínuament hi ha moviments, imperceptibles per nosaltres, quasi cada dia.

Però clar, el que ens espanta són aquests terratrèmols devastadors. Cal no oblidar que la Terra està en moviment i que hi ha unes zones més sensibles que altres: aquelles on hi ha xocs de plaques, conseqüència de la deriva continental. Per exemple: tota la costa sud-americana (prop d’on s’han produït aquests), tot el sud-oest asiàtic, on freqüent hi ha terratrèmols. La costa asiàtica del Pacífic, on hi ha el Japó. Per aquesta raó és un país molt avençat en la prevenció de les catàstrofes.

I prop nostre que hi ha? També hi ha indrets on són molt coneguts històricament els terratrèmols. Una de les regions més conegudes és la de la sutura entre la placa Ibèrica i la placa del Mar d’Alborà, en el límit entre la placa Africana i la placa Euroasiàtica. Són molt coneguts els terratrèmols succeïts històricament a Granada, Almeria i a Múrcia, pel moviment de la Falla del Guadalentin, prop de la línia de sutura, de xoc d’aquestes plaques (de la Ibèrica i del Mar d’Alborà). També al Nord, prop d’aquí, sovint es mou la denominada Falla Nord pirinenca, pel xoc entre la Placa Ibèrica i la Placa Indoeuropea. Aquí, són prou coneguts els terratrèmols de Luisson (Luchón). Però també ho són els van devastar part de les zones septentrionals de Catalunya als segles XV i XIX. Al segle XV (1428), va haver-hi el Terratrèmol de la Candelera, amb més de 1000 morts entre Catalunya i Occitània. Cap al 1813 també va haver-hi un moviment remarcable, però to tan greu.

I pel que fa a la Catalunya Central? D’ entrada, qualsevol sacsejada succeïda a la península ens pot arribar, molt esmorteïda, pràcticament insensible, ja que estem sobre un coixí, que és la Depressió Geològica de l´Ebre. Però també hi ha fractures, com la Falla de l´Abadal el dia 1 de novembre del 2006, que es va notar a Sallent (prop d’on hi ha la falla) però no a Manresa.

Així i tot, hem d’acceptar que pel fet de viure sobre la Terra, hem d’acceptar que podem estar subjectes a les seves sacsejades. Però hem de ser com la paràbola de les verges prudents. Això sí, tot i sabent que no estem directament sobre les zones afectades, hem d’estar preparats sempre.

Tracking Pixel Contents