Avui pot ser un gran dia

Si un dia t’envaeix un atac d’optimisme, et recomano que el deixis fluir. No corren temps per desaprofitar oportunitats d’aparcar el mal humor. Suposo que els periodistes ens hem guanyat a pols la fama de prestar més atenció a les desgràcies que a les alegries. D’acord, però no sempre és així. Hi ha un poble de la província d’Osca, amb tot just un miler d’habitants, on l’ajuntament, els veïns i les famílies dels alumnes s’han conjurat per refrigerar l’escola. És una magnífica notícia i per això la destaco. El poble és Albalate de Cinca i l’escola, d’un Centre Rural Agrupat, es diu Albeos. Com que ningú no resolia el misteri de la transformació de les aules en saunes, tothom es va arromangar i, en un cap de setmana de treball comunitari, han aconseguit que les classes tornin a ser espais habitables per estudiar; fins i tot, refugis climàtics. La moral? Una estirada d’orelles a les administracions? Doncs sí, és clar; però jo prefereixo quedar-me amb l’esperit de Fuenteovejuna i confirmar que unir-se sempre és millor que anar cadascú pel seu compte.

L’altre dia, per exemple, un taxista de Madrid em va explicar que fa mesos que perd diners perquè dedica una part de la jornada laboral a cuidar el seu pare. Però el millor de la història és que els seus germans el van sorprendre amb una transferència econòmica que ell va rebutjar, tot i que se li van humitejar els ulls mentre m’ho explicava. Una altra història que desprèn humanitat. I, enmig de tot això, un company de la ràdio pateix un greu accident de trànsit. Està vist que mai no saps quan tot se’n pot anar en orris. Però fins i tot en una situació així apareixen dues bones notícies. La més important, sens dubte, és que el nostre amic ha superat el perill i ja rondina perquè està tip de l’hospital. Però tampoc no és menor la segona: una onada d’afecte que l’atropellarà tan bon punt obri el mòbil i comenci a rebre visites. Així doncs, sí, podem fer de pessimistes, d’apocalíptics o d’addictes al costat fosc; però mentre siguem capaços de rescatar històries de vida i d’aplicar l’ètica de la cura, enmig de tanta merda i tanta bronca, encara hi ha esperança. Això és el que té l’optimisme.