La jungla de l’asfalt

Si enfiles passeig avall, o amunt, depèn d’on vinguis, en arribar a la plaça Neus Català, si aquella que de tota la vida n’hem dit de Crist Rei… En arribar-hi notaràs als teus peus un quelcom especial que et sorprendrà. Tant si ets viatger intrèpid o casual com si ets manresà de tota la vida i tal, notaràs, et deia, una sensació que no et passarà desapercebuda als teus peus. Si, sobtat per la sensació estranya, goses guaitar amb atenció t’adonaràs que la vista no enganya i que allò que els teus peus han sentit i allò que la teva vista ha vist és, certament i sense cap mena dubte, asfalt. Asfalt als teus peus. T’estranyarà, et pertorbarà i fins i tot et faràs preguntes profundes com «Però qui coi ha fotut asfalt a la plaça de Crist Rei?» I, per més que vulguis negar l’evidència I no creure-t’ho, no et quedarà més remei que acceptar l’inacceptable: A la plaça d’abans Crist Rei i ara Neus Català, hi han cardat asfalt. I anar-hi anant. Sembla un error. Sembla una broma de poc gust I potser penses que potser hi estan rodant una pel·lícula o un anunci o un ves saber què, però que sigui el que sigui serà provisional. Però no és així, l’asfalt que trepitges ha vingut per quedar-se. Així i tot tu no t’ho creus i quan pares l’orella a veure què hi diuen els de l’Ajuntament, que són els qui han perpetrat tal atemptat urbà, t’adones que tenen explicacions per tot i per a tothom. I que si raons tècniques i que si raons pràctiques i que si a molts llocs ho fan. Potser sí, tot i que tinc els meus dubtes d’en què s’han inspirat. El que és clar és que s’han descuidat una cosa, això o qualsevol cosa que hi posessin ho podien haver fet triant la bellesa i l’estètica, també, com a criteris i aquí se l’han passat pel folre de la camisa. Perquè l’asfalt és lleig de cagar i quan el veus penses en tot menys en passejar. I si quan el veus et preocupes per la negror del panorama asfàltic, el regidor de torn expert en asfalts i altres menesters, ens diu que no patim que el negre canviarà. I jo que penso, per fi una bona notícia, i què hi faran per canviar-lo? Pregunta metafísica a la qual el regidor asfalt respon sense despentinar-se: l’asfalt negre, abans d’un any, i pel desgast natural, ja no serà negre, serà gris. Gris carretera... Si enfiles passeig avall i et trobes, enmig de la jungla, un forat negre que et trabuca l’ànima i et sacseja la resta del cos, no pateixis, només és asfalt. Puto asfalt. D’entre totes les opcions i materials que tenien per triar per posar allà han triat la més lletja, la més basta, la menys agraciada, la menys preuada, la menys lluïda. És la lletjor escollida a voluntat, per bandera, per opció vital. No fos cas que escollíssim la bellesa com a tria normal. És una tria, una decisió i una voluntat de la qual no pararan de dir-nos que és la més ideal pels manresans. No m’ho puc creure. No pot ser que això estigui passant. La jungla de l’asfalt.