Millorar o obstaculitzar?

A l’Ajuntament de Manresa hi ha un treballador que des de l’any 2000 ha elaborat una anàlisi semestral de la població immigrada a partir de les dades del padró continu -pendent sempre de l’acceptació i del filtratge final de l’Institut Nacional d’Estadística- que ha permès aquest diari, que se n’ha fet ressò cada vegada amb comptades excepcions, oferir una interessant radiografia de la població de la capital del Bages centrada en les persones nouvingudes que hi han anat arribant, i que n’han marxat. Les dades no han descobert res que no intuíssim, però sí que han servit per confirmar-ho i per enriquir-ho i argumentar-ho. La primera vegada que la població estrangera va superar les 10.000 persones (al padró del juny de 2006, ara fa vint anys); el salt per primera vegada a la presència de més de cent nacionalitats, en el padró del desembre de 2007; la frenada de nouvinguts després de deu anys seguits guanyant-ne a partir del recompte del desembre de 2009, fruit de la crisi econòmica; la recuperació de població a partir de 2015, amb prop de 14.500 estrangers el juny del 2019, la xifra mes alta fins aleshores; la reculada per culpa de la pandèmia i, al padró del desembre de 2024, la constatació que Manresa tenia més immigrants empadronats i més nacionalitats que mai. Tot plegat acompanyat per l’evolució dels recomptes per nacionalitats, edats, sexes i el repartiment pels barris de la ciutat. Aquell document semestral ha passat a la història. L’últim va ser el del 31 de desembre de 2024. L’Ajuntament ha decidit que el Programa de Ciutadania ja no l’elabori més i l’ha rellevat per un programa informàtic que, a l’espera de rebre les instruccions demanades per saber com funciona i si permet establir una continuïtat amb aquells documents, es presenta, d’entrada, com una modernització que, en lloc de facilitar la feina, el que fa és obstaculitzar-la. Aquell padró no era gens sofisticat. Era senzill. Mig centenar de pàgines amb una introducció, moltes taules i un comentari final de les dades on l’autor les explicava per fer-les encara més entenedores; per exemple, els canvis viscuts en els barris, que van servir per mostrar la concentració de nouvinguts en uns més que en altres o, per contrari, la seva millor redistribució. En nom de la modernitat és habitual que es facin canvis com aquest. De moment, des del desembre de 2024 no ha estat possible oferir dades. Alguna cosa diu de tot plegat.