Opinió
Codirectora de l’escola d’idiomes MoMa New School i de MoMa Espai Cultural
Afegeix-nos a GoogleNostàlgia millennial
Aquest any és el meu últim de la dècada dels trenta i no paro de mirar enrere per assegurar-me que no m’he perdut res, que els meus anys de joventut més jove els he sabut aprofitar i, sobretot, que els he sabut esprémer més que els que ara són joves-joves. Perquè el que tots sabem és que abans tot era millor. I abans d’aquest abans encara ho era més!
Per sort, he estat dotada d’una gran capacitat d’autocrítica, si més no, de bona memòria, i sé perfectament què pensava quan algú m’alliçonava amb aquest discurs fa 20 anys. I com que no vull ser vista com els tronats que jo patia quan sortia del Sielu, intentaré no fer grans lloances d’aquells meravellosos dies.
Els millennials vam néixer sense mòbils ni xarxes i, quan van entrar a casa nostra, ens hi vam tirar de cap. Xatejàvem amb desconeguts i creàvem vincles amb gent que ni tan sols sabíem si eren reals. -Amb qui parles?-Amb un que vol que vagi a visitar-lo a Països Baixos. -Molt bé, carinyo. Escrivíem el nostre estat d’ànim al Messenger combinant tots els símbols que ens oferia el nostre teclat. Abordàvem (assetjàvem?) la persona que ens agradava amb centenars de perdudes al dia i quan arribàvem a l’insti ni el miràvem a la cara.
La moda dosmilera era forteta. Tot el dia amb el cul a l’aire, el tir del pantaló inexistent i els baixos dels pantalons arreplegant tot el guarrerisme del carrer. Havíem de pensar-nos molt bé a quina tribu urbana volíem pertànyer. La Super Pop t’ajudava amb els seus tests. Jo oscil·lava entre dos móns: pija Corte Inglés i hippy californiana Kate Hudson a «Casi famosos».
Pel que fa a l’amor, hi havia moltes més limitacions. Els Quillos amb «borrego», my favorites, no s’enamoraven de mi per californiana, els hippies no m’agradaven si portaven cascavell a les rastes i jo tampoc no els agradava per pija. I els skaters, els millors valorats per les meves amigues, eren uns narcisistes que l’únic que volien era que els miressis fent ollies a la plaça Europa, ben assentadeta i fumant-te un piti sense empassar-te el fum.
Així que sí, ser millennial és el millor que m’ha passat a la vida.
- Els arquitectes a Manresa alerten: 'Avui no surt a compte fer pisos que no siguin per a persones que puguin pagar preus elevats
- Un austríac i una avinyonenca tanquen el cercle familiar amb els Tallers d’Avinyó
- Els Mossos d'Esquadra busquen la Sara Maria, desapareguda el 8 de juliol a Badalona
- Ayoub Shimi, pare d'un menor d'11 anys, que viu a Manresa en una tenda de campanya: «Un nen no pot estar al carrer»
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Tres setmanes sense el Braulio, el veí de Còrdova que es va perdre en un bosc del Bages durant un retir espiritual
- Catalunya tria Biel, però la Catalunya central prefereix un altre nom
- El secret d'un manresà per vendre vi català a restaurants del Japó i d'Europa
