Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió | Amb les garrofes

Premis de recerca

La passada setmana van lliurar-se al Teatre Nacional, els Premis Nacionals de Recerca que fomenten el reconeixement social de la ciència. Vaig tenir ocasió de ser-hi present. És un goig estar envoltat de gent que recerca, que té per objectiu esbrinar incògnites que ens condicionen, trobar solucions a qüestions que ens afecten, divulgar coneixements a tota la població que es pugui. I comprovar com noves fornades de gent jove i de mitjana edat segueixen els passos de vells recercadors il·lustres. Com, en aquestes fornades, creixen el nombre de dones científiques i enginyeres entusiastes. Com, en el conjunt de premiats, apareixen investigadors internacionals incorporats a l’estructura de R+D+i catalana, però, encara més, incorporats a Catalunya. Com despunten progressivament catalans joves d’orígens extraeuropeus.

En aquesta ocasió, el Premi Nacional de Recerca fou per a Luis Serrano, doctor en Bioquímica per la U.A. de Madrid i en Biologia Cel·lular per la UAM i la de Cambridge. Director del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona des de 2011, on lidera el grup de Biologia Sintètica, i professor ICREA, dedicat al disseny de sistemes biològics per a què ajudin a encertar les teràpies regeneratives.

El Premi Nacional de Recerca al Talent Jove fou ex aequo per Nadejda Blagorodnova Mujortova, professora i investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos de la U.B, (ICCUB) de l’astronomia observacional en el domini del temps. Estudia fenòmens astrofísics transitoris com ara supernoves, fusions estel·lars o estrelles esquinçades per forats negres supermassius finançats amb una beca del Consell Europeu de Recerca (ERC). En una brillant intervenció va recordar que som pols d’estrelles, en aquests cas binàries, i va alabar les inversions tecnològiques com el Parc Astronòmic del Montsec. I l’altre premi ex aequo fou per a Katherine Villa Gómez, professora ICREA i líder de grup a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) que investiga un tema tan determinant com l’energia neta i la descontaminació per la conversió de contaminants (com el CO₂) en productes químics d’alt valor i combustibles solars. I també l’ús de la nanotecnologia mèdica i ambiental com micro/nanorobots capaços de moure’s de manera autònoma per purificar l’aigua o aplicar-se en teràpies fotodinàmiques. El Premi Nacional a l’Impuls de la Transferència del Coneixement fou merescudament concedit a la Fundació Eurecat que va ser capaç de cohesionar la major part dels centres tecnològics catalans en una agrupació destinada a millorar l’eficiència de la transferència entre recerca i empresa. El Premi Nacional d’Innovació a la Creació d’una Empresa de Base Científica fou per la Universitat de Lleida (UdL) i la Université de Sherbrooke (Canadà) per crear l’spin-off Universal Smart Cooling S.L. (UniSCool). Aquesta empresa s’ha especialitzat en el desenvolupament de tecnologies capdavanteres de refrigeració, especialment orientades a sistemes d’emmagatzematge d’energia d’alta eficiència i gestió tèrmica. El Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I fou pel projecte ARI (Assistència i Recerca en Immunoteràpia), impulsat per la Fundació de Recerca Clínic Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), una tècnica capdavantera capaç d’eliminar la leucèmia limfoblàstica en gran part dels casos resistents. I el Premi Nacional de Comunicació Científica fou per a Pere Estupinyà Giné, químic, bioquímic i divulgador.

En un altre àmbit s’havia premiat Fatima El Bouhali, doctoranda de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en la novena edició del concurs «Presenta la teva tesi en 4 minuts», amb la seva presentació «Més enllà de l’etiqueta: quan el problema no és ser diferent, sinó no ser entès». Aquest concurs planteja el repte comunicatiu d’explicar una tesi doctoral en 4 minuts de forma atractiva i comprensible per al públic general.

Per acabar, la mateixa setmana tingué lloc a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols, la Nit Irla on també resultaren premiats amb el Premi d’Assaig Irla 2026, l’obra «L’urbanisme rendista a Barcelona i Catalunya: Una anàlisi institucional», de Marc Bosch i Matas. S’hi mostren les causes i arrels institucionals del rendisme, així com el seu paper en l’actual crisi de l’habitatge, i suggereix canvis per facilitar que l’accés a l’habitatge esdevingui un dret social. També rebé el Memorial Lluís Companys la investigadora Marta Pujol i Abajo per la seva carrera científica com a investigadora a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i al Centre de Recerca en Agrigenòmica en l’àmbit de la genètica i la genòmica de plantes hortícoles, per tal de la millora genètica i la resistència de les fruites a les malalties. I el Memorial Francesc Macià a Joaquim Nadal per la trajectòria municipalista, però també pel seu vessant d’investigador i promotor del patrimoni històric.

Ha estat, doncs, una setmana de bones vibracions que, almenys a mi, em compensen de tanta porqueria i desastres de les pàgines d’actualitat política.

Tracking Pixel Contents