C-55: 15 anys d’accidents i retencions, que exigeixen solucions!

Les persones integrants de la Plataforma No Més Morts a la C-55 van commemorar, el passat 8 de juny, la data del seu inici i compromís per aconseguir el desdoblament d’aquesta carretera, tot i que no va comportar una celebració feliç d’aquests 15 anys de la seva constitució. Encara ens queda molta feina a fer, necessitem un 2+2 a la C-55, d’Abrera fins a Callús per l’elevat trànsit i accidentalitat, i solucions eficients fins a Solsona.

La plataforma es va crear fruit de la indignació per tantes víctimes en aquesta C-55, amb el detonat de la mort d’un infant l’Alek de 4 anys, veí de Castellgalí, i el Sr. Fernando, veí de Manresa, en l’accident del 6 de juny de 2011. Aleshores, es va produir el primer tall espontani de la via. En acabar el funeral per l’infant, les persones assistents van bloquejar la C-55.

Però, s’han anat produint molts més talls per víctimes mortals a la C-55. Cal recordar les paraules del pare d’una víctima de la C-55: «Catalunya, té el cor negre», fent referència al lema de Manresa, cor de Catalunya.

Per desgràcia, 15 anys després i en els mateixos dies, ens tornem a trobar en un tall a la C-55, el passar 5 de juny, per dues noves víctimes mortals a la C-55: una a Abrera i una altra a Manresa. Deixeu-me recordar amb dolor i pena dues persones que van ser a La Plataforma No Més Morts a la C-55 des del principi, en Carles Miras, gran company i amic, i la meva parella, en Marcel·li Reyes, que van morir el 2023, víctimes d’una cruel malaltia.

Vull agrair a les persones que han estat des del principi a la Plataforma No Més Morts a la C-55: la Margot, l’Artur, l’Alan i altres que han vingut més tard. També a l’Enric Martí, de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, sempre al nostre costat! Ara, també, els companys de Xarxa 7.

Fins quan una carretera tercermundista? Fins quan una carretera impossible per la seva densitat de trànsit incompatible amb les seves dimensions? Fins quan accidents i retencions cada dia, fins i tot en un mateix dia 3 accidents? Això és inaguantable! Serà veritat que el 2030 tindrem aquest mini desdoblament 2+2 de 9 quilòmetres de l’enllaç amb la C-16 fins Manresa. Però... la resta per quan? Fins quan jugarem a la ruleta russa a la C-55? Tenim pressa, fa 28 anys que tenim pressa per solucionar aquest greu problema de la Catalunya central.

No ens serveix que diguin «ara no hi han morts». Víctimes d’accidents amb major o menor grau de gravetat en tenim cada dia i amb un gran cost en serveis d’emergències. També hores i hores de retencions i angoixi dels conductors atrapats en aquesta C-55. S’ha parlat molt darrerament de l’estrès dels usuaris del tren, pels seus retards i avaries, però no dels usuaris d’aquesta C-55, de les hores que passen bloquejats en ella, això no compta, oi?