Fregits per la calorada

L’any 1968 Joan Manuel Serrat va enregistrar Per Sant Joan, cançó que evocava la fal·lera infantil per aconseguir tota mena de fustes per a la foguera del seu carrer. Començava així: «Un vespre quan l’estiu obria els ulls / per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans, / on vam aprendre a córrer, / damunt un pam de sorra / s’alçava una foguera per Sant Joan». Temps era temps, que diria el mateix noi del Poble Sec, l’estiu obria el ulls per Sant Joan: aquell 1968 la temperatura mitjana del mes de juny a la seva Barcelona, va ser de 20,4 graus, i la mitjana de les mínimes, de 17 graus. Dies agradables, nits de bon dormir. Aquest 2026, en el que portem de mes, la mitjana s’ha situat en els 26 graus, i aquells 20 graus ara corresponen al mes de maig. Per Sant Joan l’estiu no obre els ulls, sinó que està ben despert, obsequiant-nos amb nits massa tòrrides per fer fogueres i dies caniculars. Comença abans, acaba més tard, rebenta els termòmetres amb insistència i persistència, i s’ha detectat que afecta més els barris i les llars de rendes baixes.

Simples constatacions estadístiques? No s’ho pensin. El grup assegurador europeu Allianz ha elaborat un estudi segons el qual, si l’escalfament progressa al ritme dels darrers anys, d’aquí al 2030 els efectes negatius de la calorada en la productivitat tindran un cost econòmic alarmant. Qui sap si es compensarà amb l’efecte positiu en el sector dels aires condicionats, on el camp per córrer és enorme: la penetració a Europa és del 19%, contra un 90% als Estats Units.

Em refresco escalfant el carrer - L’aire condicionat refreda l’interior dels edificis pel sistema d’expulsar l’escalfor cap a l’exterior. Vas pel carrer i et tomba una bafarada asfixiant: senyal que has passat davant d’un intercanviador situat en planta baixa. Aquests aparells són emissors públics de calor, i per fer-ho consumeixen energia, que encara prové en gran part de cremar combustibles fòssils, de manera que escalfa el planeta. Els aires condicionats agreugen en general el problema que alleugen en particular. Però el que no pot ser, no pot ser i a més a més és impossible: a certes temperatures no es pot treballar, ni estudiar, ni res, i la gent es posa malalta. La pobresa energètica que perjudica la salut dels pobres a l’hivern per manca de calefacció, també ho fa l’estiu per manca de refrigeració en habitatges mal preparats. Això sí: el consell que busquem refugis climàtics és curull de bones intencions.