El canvi, amb Catalunya

Fa poc més de dues setmanes, l’edició impresa d’aquest diari va brindar als seus lectors una portada que vessava història, emoció i optimisme. La Sagrada Família ja apunta al cel va ser el titular que acompanyava una impressionant fotografia durant la inauguració de la Torre de Jesús de la basílica barcelonina, amb motiu de la visita a Espanya del papa Lleó XIV. La capital catalana tornava a sorprendre el món i aquell moment demanava posteritat, perquè va ser sens dubte un símbol: el d’una Catalunya capaç de tornar a pensar en gran, d’aconseguir fites extraordinàries i de recuperar una ambició col·lectiva compartida.

Aquell dia es va veure una cosa que no es veia des de feia molt temps. No era una part de Catalunya imposant-se a una altra: era una part d’Espanya oferint el millor de si mateixa. Ni ancorada en la nostàlgia ni dividida, Catalunya es va mostrar ambiciosa i orgullosa d’un èxit construït entre tots.

Demostrar que aquell instant no va ser un rapte, sinó que pot ser l’avenir, és l’objectiu que hem fixat en el PP català en el nostre nounat Congrés, en el qual a més hem presentat un gran equip, liderat per un orador brillant i polític valent com Alejandro Fernández, i un secretari general bregat en la política autonòmica i local com Juan Fernández, els quals comandaran una direcció àmpliament renovada i amb voluntat d’oferir un projecte obert i atractiu a la ciutadania. Estem determinats a obrir una nova etapa política en què Catalunya torni a comptar, a liderar i a ser decisiva per al futur d’Espanya.

Grans errors

Per aconseguir-ho, tan important és mirar cap endavant com constatar que el camí recorregut pels últims governs autonòmics ha sigut un gran error. Pot ser que no tots els responsables de la falta d’ambició actual a Catalunya tinguin la mateixa ideologia, però el nacionalisme i el socialisme han actuat de la mateixa manera en la pràctica: sembrant la discòrdia, apropiant-se de les institucions que pertanyen a tots els catalans i oblidant que l’objectiu veritablement noble de la política és ajudar la gent a prosperar. Catalunya té una altra via per explorar que no naixerà de la resistència a res, sinó de l’alternativa a tot. A tot el que s’ha assajat fins ara. Aquest projecte és el que defensa el Partit Popular de Catalunya.

"¿Què ofereixen a Catalunya?" és una cosa que m’han preguntat sovint. La resposta no pot ser curta, però sí que pot ser clara. I l’hem redactat. Oferirem a Catalunya tot allò de què l’han privat el nacionalisme i el socialisme: la llibertat, l’ordre i la prosperitat.

En primer lloc, ni l’asfíxia identitària ni la pressió burocràtica i impositiva han conduït Catalunya a un lloc millor. Lluny de fer-la més lliure, l’han sumit en una decadència progressiva. Catalunya ha de recuperar la seva condició de casa comuna de tots els catalans, amb institucions al servei de l’interès general i no de l’interès particular del governant de torn; i la riquesa generada en aquesta terra s’ha de tractar com el patrimoni compartit que és, i no com el cortijo privat de ningú. La convivència autèntica no exigeix unanimitat de pensament, sinó la garantia que ningú serà assenyalat per les idees que sostingui.

En segon lloc, els catalans han de poder viure amb tranquil·litat, amb la certesa que la llei els protegeix davant qualsevol forma de delinqüència. Oferim una cosa que cap govern autonòmic ha sigut capaç de garantir quan ha tingut competències per legislar: que la via més accessible per accedir a un habitatge no sigui l’ocupació il·legal; que la manera més fàcil d’entrar al país no sigui incomplir la llei, sinó subscriure un contracte de feina; i que no resulti més senzill eludir una sanció sent carterista que sent autònom.

Tot això ens portarà a recuperar la prosperitat que mereixen els catalans: tenen el talent, l’esperit emprenedor i les ganes. No mereixen projectes abonats per sistema a pujades d’impostos que no frenen el deteriorament dels serveis públics, a subsidis ni a la penalització de la iniciativa al marge de l’erari públic. Es mereixen un govern que compti amb tothom i que ofereixi les eines que ajudin les persones a prosperar i que no converteixin l’èxit en un estigma.

Alternativa

Per donar aquesta alternativa a Catalunya, el Partit Popular no necessita mutar els seus principis, sinó aplicar-los, i tampoc necessita renunciar a la seva ambició sinó multiplicar-la. El canvi que volem per a aquesta terra comparteix valors, esperit i projecte amb el canvi de Govern que necessita Espanya. I aquest canvi no es pot fer sense Catalunya. Per això, si els espanyols –inclosa una part important dels catalans– em donen la seva confiança en unes eleccions generals, el meu compromís és inequívoc: ni tractaré els catalans com a moneda de canvi, ni confondré els seus problemes reals amb polèmiques fictícies, ni respondré a les necessitats d’aquesta terra per xantatge. Treballaré per Catalunya amb convicció i amb coherència.

Tot això em porta a dirigir-me amb honestedat a tots aquests catalans que volen un Govern net a la Moncloa perquè saben que ara no el tenen. Sé que n’hi ha d’altres que s’han afegit a la necessària petició de posar fi a una legislatura perduda per al conjunt d’Espanya, inclosa Catalunya.

El meu compromís és tornar la decència al Govern del meu país i superar aquesta decadència col·lectiva. He manifestat la meva determinació a fer-ho amb o sense ajuda d’altres, però vull i he de comptar amb els catalans en aquesta comesa. Perquè ells siguin protagonistes del canvi. I perquè Catalunya torni a ser protagonista de més moments de comunió, concòrdia i ambició col·lectiva com el que vam veure fa poques setmanes. Catalunya serà partícip de l’Espanya que ve i el Partit Popular està a disposició d’aquest noble objectiu.