Europa crema, poseu llençols

L’Europa del nord es rosteix viva. I a sobre, Alemanya i Holanda són incinerades al Mundial. Al 5% del PIB que exigeix l’OTAN caldrà afegir-hi un altre 5% per omplir el continent d’aires condicionats. La supervivència d’Europa depèn de disposar de dos exèrcits: un de drons per contenir Rússia i un d’instal·ladors de refrigeració per superar l’atac del canvi climàtic.

En realitat, no és que a Anglaterra, al nord de França, a Alemanya, a Txèquia o a Polònia no hi hagi fet calor fins ara. A ple estiu, ja en feia. I, de vegades, molta. O sigui que, això de la calor, els europeus no és que no ho hagin patit: és que no s’ho han pres mai seriosament. Com que, per a ells, ha estat cosa de pocs dies, han intentat viure com si no passés. Al capdavall, la calor és de països pobres. I, a més, ja sabem que als britànics no els entusiasma dutxar-se, i dir que «aquí no cal» serveix d’excusa.

Hi ha un detall que es pot considerar ridícul però que em sembla que és una manifestació d’aquesta mentalitat de negació de la calor. A moltíssims llocs d’Europa, i fins i tot al nord d’Itàlia, els hotels no substitueixen el nòrdic del llit per un llençol prim i un cobrellit fins a ple estiu. Quan dic ple vull dir ple. Recordo haver estat recentment a Milà, a Múnic, a Bozen i a Cracòvia, molt a finals de maig o a començaments de juny, amb temperatures realment caloroses al carrer, de les que fan passar les ganes de passejar gaire, i trobar els inevitables nòrdics (prims, sí, però nòrdics al capdavall) als llits dels hotels. Si hi ha aire condicionat, el pots posar a tot drap, però dormir amb una refrigeració àrtica no és gens recomanable, o sigui que l’alternativa és treure’n l’interior i deixar només la funda. I la pregunta és: d’acord que fer els llits amb un nòrdic deu ser més senzill; però el propietari de l’hotel vol que gastem electricitat? La lògica econòmica diu el contrari: manta gruixuda a l’hivern perquè no apugis la calefacció, i llençol prim quan puja la temperatura perquè no engeguis l’aire, si n’hi ha. Però no deu funcionar així. Per a mi, és un misteri. I una gaita. L’únic sentit que hi trobo és que hi ha una inèrcia cultural que imposa una vivència del clima que ha quedat superada, anacrònica.

Potser el 1970 era diferent, però ja fa uns quants anys que, a Frankfurt, on fabriquen els euros, a l’estiu hi fa molta calor. Ara, simplement, han pujat un graó més, com nosaltres. Hauran d’assumir-ho i imprimir uns quants bitllets per pagar la refrigeració. I començar a barallar-se a l’oficina perquè mai no està a gust de tothom. Per cert: com ho faran, això, els alemanys?