L’èxit de la Samia

La Samia és dona i és marroquina. Va arribar a Solsona amb tres anys i es va escolaritzar en català. El seu futur, en principi, havia d’assemblar-se al de moltes noies magrebines. Noies que sovint acaben fent cas a unes mares que, per por de les represàlies i de ser expulsades de la comunitat, perpetuen unes normes que elles mateixes han patit.

El retrat per a moltes d’elles encara és aquest: aprofitar ben poc els estudis perquè ja són conscients que no les deixaran progressar, posar-se l’hijab quan els toca, casar-se, tenir fills, tenir cura del marit, criatures i llar... Però sobretot, quedar-se a casa sense sou, sense llibertat, sense drets, havent d’acceptar que els fills mascles les tractin amb superioritat...

Quina mare que estimi de debò la seva filla pot voler condemnar-la a repetir el mateix patiment que ella ha viscut? Només ho puc entendre des de la por. Les mares pateixen per les denúncies i perquè no hagin de veure les seves filles expulsades de la comunitat.Cal calibrar els guanys i les pèrdues. Hi ha una ratlla vermella que una societat democràtica no hauria de travessar mai: la llibertat individual de les dones.

La Samia va entendre que tenia el dret de viure amb la llibertat que fos capaç de conquerir.Tanmateix, aquesta conquesta sovint suposa perdre, en part o quasi del tot, la família. El preu a pagar, a canvi de la llibertat, sol ser l’aïllament, el rebuig i les amenaces constants.

A Catalunya, la societat reconeix, sobre el paper, la igualtat entre homes i dones i la llibertat individual com a drets fonamentals. Però de poc serveix la llei si l’entorn t’impedeix gaudir-les. La democràcia no pregunta d’on vens abans de reconèixer-te els drets.

La llibertat i els drets han de ser efectius per a totes les dones, sense excepcions ni excuses culturals o religioses.

La Samia va entendre-ho de joveneta i es va posar a treballar hores i més hores per poder pagar-se els estudis que volia fer. Una perruquera de Solsona, la Maria, va donar-li la primera oportunitat laboral: va contractar-la i va ajudar-la en tot. La Samia es va guanyar el seu afecte.

Ara, la Samia té una de les millors perruqueries de Solsona. Ha triomfat professionalment pel seu esforç, tenacitat, constància... i perquè la seva bondat també li exigeix estimar a qui no l’estima.

Estic tipa de sentir «putos moros», fins i tot dit per dones. M’horroritza que aquest odi es pugui dir sense conseqüències mentre històries com la de la Samia passen desapercebudes.

Per a mi, la Samia val infinitament més que tots els qui profereixen aquestes salvatjades. I és que la Samia ha triomfat perquè és una dona valenta, treballadora i extraordinàriament bona. Ha conquerit la llibertat que li volien negar. Les persones són molt més que la seva cultura, la seva religió o el seu origen. Allò que les defineix, sobretot, són les seves decisions.