A qui interessa la guerra?

En un món que sagna amb diferents conflictes com els de l’Orient Mitjà i Europa, una pregunta es torna ineludible: a qui beneficia que les guerres d’Israel-Iran-EUA i Rússia-Ucraïna continuïn, malgrat el patiment colossal i els perills d’escalada nuclear? Després de l’error inicial del egòlatra Trump en atacar l’Iran –i els seus comentaris trasbalsats de destruir civilitzacions–, les dades disponibles mostren que Trump va pactar un acord que salvi les aparences. Però els factors desestabilitzadors d’Israel ho impedeixen. El principal és Benjamin Netanyahu: el primer ministre israelià, criminal i agressiu, cerca l’expansió territorial del «Gran Israel» i té motius personals baixos (evitar presó per corrupció) per prolongar la guerra. Altres membres de la seva coalició i el poderós lobby israelià als EUA –amb la seva influència econòmica i mediàtica– empenyen polítics cap a l’agressió contra l’Iran. A més, el complex militar-industrial nord-americà afavoreix les guerres per damunt de la pau, cooptant think tanks i mitjans. Mentre a Rússia, sectors bel·licistes han demanat armes nuclears per acabar ràpidament la guerra a Ucraïna o dissuadir l’ajuda europea. Si bé l’assistència militar occidental –ara liderada per Europa– és perillosa i ha arribat a atacar components de la tríada nuclear russa, la crida a l’ús d’armes nuclears és suïcida per tots. I l’autoritari i ultraconservador Putin? Recordem que va enviar propostes de pau i, també va acceptar negociacions a Istanbul que el nostre boig Occident va sabotejar. Avui torna a dir que vol la pau, però amb termes acceptables per al poble rus: que Ucraïna no sigui un centre hostil dirigit per l’OTAN. Això evitaria una guerra europea a gran escala si no l’acorralen; però si la seva supervivència pateix una crisi existencial, res no es descarta. A Ucraïna, l’anhel de pau és profund, però les elits que volen la guerra són poderoses. D’una banda, els grups neonazis (Azov, Tercera Brigada, Cossos de mercenaris, etc.) arrelats a l’estructura militar, amb esvàstiques i insígnies de les Waffen-SS, han rebut reconeixement i armes occidentals sense cap escrutini. D’altra banda, la corrupció massiva: una enquesta de l’Institut Internacional de Sociologia de Kíiv (abril 2026) revela que un 54% dels ucraïnesos se sent més amenaçat per la corrupció que per Rússia (39%). La guerra retarda eleccions i afavoreix l’enriquiment il·lícit. Els mètodes de reclutament són brutals: les queixes contra oficials de reclutament van augmentar un 33.000% entre 2022 i 2025, hi ha hagut més de 600 atacs contra ells, quasi 2 milions de persones amagats del reclutament i 200.000 casos de deserció. El poble vol pau; els neonazis i les elits corruptes volen guerra. Quan Trump va parlar d’acabar la guerra, tot va ser mal planificat i els aliats europeus continuaren instigant hostilitat cap a Rússia, fent com si res davant el neonazisme, que un cop acabada la guerra podria estendre’s arreu d’Europa, com va passar amb els mujahidins després de l’Afganistan i l’Iraq. Mentre persones, grups de pressió i interessos poderosos vulguin la guerra, serà difícil assolir la pau. Per això cal desemmascarar els promotors de la guerra, debilitar-los i, sempre que sigui possible, dialogar-hi per fer-los comprendre els perills greus i boixos del bel·licisme. Només així podrem respondre a qui realment interessa la guerra: no als pobles, sinó a uns pocs miserables que se’n beneficien.