Només algunes idees per a Manresa

Només cal trepitjar carrer i parlar amb persones d’edats i pensaments diferents per recollir propostes de millora per a Manresa.

- L’Ajuntament fa bé de voler feminitzar el nomenclàtor de la ciutat. En els darrers anys s’hi ha afegit noms de dones notables i altres noms agafats amb pinces. Sobta, però, que a la mateixa casa gran s’hagin oblidat de Ramona Miró Viola, activista social, a la qual se li va dedicar, a principis dels vuitanta, el nom de la residència d’avis i centre de dia que hi havia a la Muralla del Carme. Val la pena que es recuperi el nom de Ramona Miró, implicada amb les persones grans i el teixit associatiu. Un compromís ciutadà del qual també n’era exemple qui va ser el seu espòs Josep Maria Boix Tarrés, directiu de la junta de l’AVV de Mión-Puigberenguer del 1971 al 1985 i primer president de la Federació d’Associació de Veïns de Manresa, d’ençà que es va constituir l’entitat el mateix 1985.

- Ens trobem en ple torneig de vòlei platja a la plaça Major. El cor del centre històric és una festa va molt més enllà d’una competició esportiva. El fet de convertir el rovell de la plaça durant vint anys en una platja és un mèrit de qui ho va pensar i de l’Ajuntament que ha anat pagant. Són diners ben invertits. Seria adient que, una vegada acabat el torneig, la sorra i el corresponent equipament de plaça Major es traslladi a l’antiga Pista Castell, un espai que amb pocs diners també podria acollir aquesta i altres activitats esportives, com el bàsquet aficionat. Seria un espai útil a l’espera d’un equipament esportiu com Déu mana.

- Una senyora amb un greu dèficit visual treu foc pels queixals quan un xicot travessa en vermell un dels semàfors del nou circuit de bus urbà. Baixen tots els sants perquè diu que ella travessa quan detecta que la resta de vianants que s’esperen comencen a caminar. La teoria diu que els semàfors de la ciutat estan preparats amb senyals acústics per als discapacitats visuals. Val la pena revisar que sigui així.

- Donat que el mateix equip de govern ha confirmat que el quitrà presidirà i es quedarà, de forma indefinida, davant de l’església de Crist Rei, no seria esbojarrat que l’espai deixés de considerar-se una plaça. L’àgora ha quedat diluïda. Durant el franquisme, a Manresa, hi havia tres trams de passeig, un dels quals dedicat al general colpista Garcia Valiño. Ara, s’han minimitzat els trams. El quitrà li dona continuïtat, des de la Bonavista fins a la Muralla. El moment de l’actuació no ha estat el més oportú, en dies de calor, i justament quan el nou Guimerà suma molts més elogis que crítiques. Mai és tard per repensar que el quitrà no és un bon aliat i menys quan es vol que sigui una plaça de veritat.

- El nou Guimerà, encara per acabar, reforça el circuit comercial i lúdic que forma amb el passeig. Les antigues anades i tornades pel Passeig, queden ampliades per un recorregut més ampli, agradable i divertit. Posats a donar continuïtat, s’han de posar totes les eines a l’abast perquè la Muralla no sigui una barrera cap al comerç del Born, Guimerà i conjunt del Barri Vell. Els actuals treballs al semàfor de Sant Domènec seran un primer pas. El corredor cap el Born i el Nou necessitaran més jardineria, més tendals i més de tot perquè els vianants s’atreveixin a travessar la Muralla.