Calor i manca de pressió

Van passant els dies i fins i tot ja hem entrat en el mes de juliol i la calor segueix sent el tema habitual de conversa per la seva intensitat. Bé, hem de suposar que cada any passa si fa no fa el mateix i que, també com sempre, ja ens hi anirem acostumant. Segurament és així, però si ens fixem en alguns dels comentaris publicats aquests últims dies sembla que no tan sols està fent més calor de la que s’esperava o de la que correspondria, sinó que podria confirmar-se que hi ha alguna cosa més. Fins i tot s’han publicat dades comparatives amb els darrers anys, que mostren notables diferències i que, per tant, auguren uns mesos d’estiu especialment càlids. I com sempre que això passa apareix una referència explicativa: el canvi climàtic, que s’entossudeix una vegada més a demostrar la seva existència i la seva contundència i continuïtat. Esperem que els entesos en la matèria ens expliquin detalladament quina és la situació i quines són les seves perspectives d’evolució concretes. Per exemple, si les calorades aniran acompanyades de pluges que les vagin suavitzant o bé no, perquè de moment, el pronòstic d’aquestes pluges no es veu pas gaire clar, tot i que serien ben positives per humitejar la terra i refrescar l’ambient.

En l’àmbit de la Unió Europea, un dels temes pendents que fins ara no hi ha hagut manera de desencallar, és l’acceptació plena de l’ús del català, com a llengua oficial. Dins de la Unió hi ha llengües oficials amb molts menys parlants que el català, com és el cas dels idiomes dels tres països bàltics: Estònia, Letònia i Lituània. Però, és clar, es tracta de tres repúbliques independents i en el moment del seu ingrés a la Unió no hi va haver cap problema a acceptar l’oficialitat de cadascuna de les seves llengües. Acabarà acceptant-se també el català com a llengua oficial de la Unió? Si hi hagués una forta pressió des del conjunt dels Països Catalans segurament també ho hauria d’acceptar. Dependrà, doncs, com sempre, de si es fa o no aquesta pressió.